La llengua de Rubiales

Als catalans, encara que Espanya ens autoritzés a parlar exclusivament en català, seguiríem exigint la llibertat i la independència. Això és el que no han entès ni poden entendre a l'altiplà. El que cal és que deixi de governar d'una vegada per sempre amb els genitals a la mà. La renúncia de Luis Rubiales s'hauria d'equiparar a la renúncia de l'Estat espanyol pel mal ús i la mala adequació que en fa. Ens hem acostumat a un llenguatge tan groller i tan supremacista, que l'hem incorporat a la nostra vida diària sense ser-ne conscients. El respecte i la virtut han de situar-se per sobre d'institucions i de nacions, però el gest de Rubiales demostra que no és així. S'ha acomiadat a tocar d'una bandera espanyola: la cosa no pot ser més patètica. Ell, i tots els que són com ell, continuaran amb el seu tarannà de superioritat vers els altres i les altres. Ho porten dins els seus gens. Els catalans ho patim des de fa segles. Nosaltres no som inferiors ni superiors a ningú, per això, justament, per viure en consonància, ens cal ser ben prest un poble independent i lliure. Alegre i feliç. Sense que ningú vulgui imposar-nos la seva grosseria ni la seva testosterona.

També Espanya hauria de dimitir, s'hauria de refrenar i disculpar-se, per la seva petulància secular i per la seva altivesa històrica. Perquè també Espanya ens petoneja i ens grapeja el cul sense el nostre consentiment.