Francina al multivers

En un univers paral·lel, Francina Armengol acaba de guanyar les eleccions per tercer pic consecutiu. Tornarà a governar amb Més, un partit que no atura de crèixer. Les dues legislatures del pacte de progrés han estat un exemple de coherència per a qualsevol polític europeu, viu o mort. Vuit anys fulgurants plens d'encerts. Per començar, tot d'una que Sánchez va arribar a la Moncloa, la presidenta li va exigir una llei per poder limitar els lloguers imitant a Alemanya, Portugal o Dinamarca. Això, unit a les promocions d'habitatge social, ha facilitat i protegit l'accés a l'habitatge dels més joves. Però on aquest govern de progrés ha estat realment valent és en la limitació del número d'habitatges vacacionals. L'allau de concessió de llicències per edificar xaletarros a foravila podria haver passat les 3.000 sense les polítiques urbanístiques valentes d'Armengol i Mir. A un consum d'espai d'uns 16 km2, s'hagués hagut d'afegir una despesa d'aigua, una producció de residus i un consum energètic desorbitats. Les polítiques de decreixement que varen aconseguir frenar el lloguer vacacional a 90.000 places legals (d'altra manera haurien arribat fàcilment a les 160.000 legals i a les gairebé 40.000 d'il·legals). Conseqüentment, les famílies treballadores que vivien a tots aquests habitatges varen poder alenar i el preu dels lloguers moderar-se. De retruc, el sector agrari va deixar de retrocedir i disposa de més terra i aigua per poder abastir als hotels illencs (obligats per llei a comprar un percentatge de productes locals).