TW
1

Ahir va ser el Dia Internacional dels Drets Humans, una bona ocasió perquè la comunitat internacional demostri als infants palestins que els seus drets tenen el mateix pes que els dels altres infants d'arreu del món. Cada dia, moren infants a Gaza pels atacs d'Israel, infants que no varen triar néixer en aquell lloc cobejat pels segles dels segles, són infants sense drets, sense oportunitats de present ni de futur.

Cada 10 minuts mor un infant de manera violenta en la Franja de Gaza a Palestina, segons l'ONG Save the Children, en un lloc on quatre de cada cinc ja tenien símptomes de depressió, pors i dol. Davant la recent escalada de violència, expressam la nostra màxima preocupació per l'estat dels drets humans a la regió i el més absolut rebuig cap a l'ús de la violència indiscriminada contra la població civil.

Les imatges tràgiques d'aquestes darreres setmanes ens confirmen que la creença que aquest conflicte podria resoldre's per si mateix era un error profund, un error de fons. El conflicte no sols no trobarà solució per sí mateix; la pau i la seguretat de la regió no seran possibles si no oferim un horitzó d'esperança al poble palestí. I aquest horitzó és imprescindible.

Per a aquells que no tenen memòria, o no volen recordar, aquells que reneguen dels drets humans, cal recordar-los que s'ha expulsat als palestins de ca seva, que s'han apoderat de les seves terres, que han tancat a més de dos milions i mig de persones en la Franja de Gaza.

La situació humanitària és cada vegada més crítica i, les seves conseqüències, pesaran en la nostra consciència col·lectiva, ja que s'estan perpetrant greus violacions dels drets de la infància: matances i mutilacions d'infants, atacs a hospitals i escoles i denegació d'accés a l'ajuda humanitària. Sense aquesta ajuda, molts dels infants que sobreviuen a les bombes i a les bales s'enfronten, a més, a una amenaça silenciosa però letal: la fam.

Els edificis poden reconstruir-se, però la por, l'ansietat i el dolor d'aquests dies agreujaran inevitablement les pressions sobre la salut mental dels infants.

I és que, per molt grans que siguin les diferències, per intens que sigui l'odi, per profundes que siguin les ferides, sempre és possible garantir un futur de pau i de convivència dels pobles. Hem d'aportar la nostra ajuda per a pal·liar el sofriment i evitar l'extensió d'aquest conflicte. Però hem d'anar més enllà, hem d'ajudar a contribuir a la superació definitiva d'un conflicte que ha causat massa dolor, massa desesperació, durant massa temps i demanar que aturi aquesta guerra.

Quantes famílies més s'esborraran del mapa? Quants infants necessitam que es converteixin en orfes sense llar? Quants infants i civils han de morir més? S'ha d'aturar aquesta barbàrie.

La comunitat internacional ha de realitzar immediatament tots els esforços possibles per assegurar que tots els infants puguin viure en llibertat, amb dignitat i seguretat; aquest compromís s'ha de prendre en consideració per a la població civil en conjunt. Aquesta constitueix l'única solució per a aquesta pel·lícula de malson. Hem de dur a terme aquesta acció en nom de la humanitat, amb l'objectiu de defensar i preservar els drets humans, tan avui com cada dia.