Experiència femenina

Núria PascualPalma23/12/23 0:29

L‘altre vespre tornava cap a casa. Passava per un carreró i enfront meu hi havia un home. Es va posar a un costat, arrambat a la paret; vaig pensar «que bé». Quan ens vam creuar, es va girar i se'm va arrimar a l'esquena. Ahir vespre tornava a ca meva i un al·lot em va seguir fins al meu carrer. Com que visc a un passatge estret on no viu ningú més, vaig anar fins a una plaça del costat de casa i vaig demanar a dues al·lotes si podien mirar com entrava al portal. No els va sorprendre gens.

L'altre dia, una amiga m'explicava que es va llevar al matí i en obrir Instagram es va trobar una imatge enviada d'un desconegut: una fotopolla. Quan va explicar-ho a un amic, ell li deia: no ho entenc. Malauradament, no hi ha res a entendre. És el dia a dia. És quotidià. És la màgia de l'experiència femenina.