TW
10

A les Illes Balears, d'ençà de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia i de la Llei de normalització lingüística, sempre hi ha hagut un pacte per la llengua catalana. Així, s'arribà a un consens que es ratificaria més tard en la darrera modificació de l'Estatut l'any 2007; en aquell moment a alguns ens hauria agradat anar més enllà i parlar del deure de conèixer la nostra llengua, però en nom de l'acord ho deixàrem córrer, amb la idea de no donar excuses a ningú per tornar enrere el consens que s'havia aconseguit.

Aquest consens va passar per una situació difícil en temps del mandat del president José Ramón Bauzá. Entre altres mesures, es va modificar la Llei de normalització lingüística i, en l'àmbit educatiu, es va promoure el TIL, que va implicar una contestació mai vista de la gent a l'atac de què era objecte la llengua catalana per part del Govern de les Illes Balears.

Ara el pacte PP-Vox ho torna a posar tot en perill. I ho fa sota la capa de la igualtat i de la llibertat, arrecerat en l'estratègia de robar el vertader sentit a les paraules, perquè combreguin amb els seus interessos. Però tothom sap que tractar igual els diferents sovint és una forma de desigualtat, i a les Illes la llengua catalana i la castellana, totes dues oficials, no estan en igualtat de condicions. Ho avalen certeses: la gran majoria de mitjans de comunicació en castellà, el gran creixement de la població no catalanoparlant, la situació crítica del català a àmplies zones turístiques, etc.

Per tant, sembla del tot adequat i necessari que es duguin a terme polítiques de discriminació positiva a favor de la llengua catalana, d'acord amb el que disposa l'Estatut en els articles 35 («Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma»), 4.1 i 3 («1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial»; «3. Les institucions de les Illes Balears [...] crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears»), i 14.3 («3. Els ciutadans de les Illes Balears tindran dret a dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada»).

Malgrat aquest enfilall de raons que justifiquen un especial suport a la llengua pròpia, els nostres governants van en direcció contrària: fan passar els poders públics de ser els principals valedors de la llengua a erigir-se en els seus més destacats anihiladors, dinamiten el consens i no tenen en compte el paper que l'Estatut concedeix a la Universitat. El PP i Vox envesteixen, sota l'aixopluc d'un pacte de govern, contra les mesures de discriminació positiva a favor de la llengua catalana -sempre insuficients- que s'havien impulsat en les institucions, per normalitzar-la i per intentar posar-la en igualtat de condicions amb la castellana, tal com mana l'Estatut.

El pacte de govern empara la segregació de l'alumnat per motius de llengua en els centres educatius, que volen dotar amb un pla de 20 milions d'euros per aplicar-la; l'eliminació del requisit de català a la sanitat, i la supressió de qualsevol actuació, requisit o fórmula que comporti una ajuda especial a favor de la llengua pròpia. A més, s'inventa una oficina per anar en contra del català, anomenada Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística. I darrerament s'inclou, amb un pressupost de 200.000 euros, l'augment de la partida d'inspectors d'educació: «per assegurar l'absència de intromissions ideològiques i adoctrinaments a les aules». Un conjunt de mesures per vetlar perquè el funeral a la nostra llengua es faci amb totes les garanties, sota el paraigua d'una llibertat mal entesa que pretén fer miques un patrimoni tan preuat. Ara que s'ha fet l'esforç de poder emprar les llengües cooficials al Congrés dels Diputats i s'està lluitant per incorporar el català a Europa, resulta que a casa anam de cul enrere com els crancs.

De Vox no esperàvem res de bo, però calia confiar més en el PP, que fins ara havia format part del consens que afirma que «la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat» (preàmbul de l'Estatut d'autonomia).