Josep M. LlauradóPalma01/02/24 0:30
TW
0

Unes recents declaracions de Xavier Sala i Martín sobre el present dels sistemes educatius han palesat la dissonància, qualitativa i de cridòria, segons els debats es juguin a la gespa dels mitjans tradicionals o al fangar de les xarxes. El catedràtic de Colúmbia explicà, entrevistat a la ràdio, que el present de l’educació, des de l’escoleta fins la universitat, pateix un desnivell insuportable i absurd entre el que teòricament s’ensenya i el que es demanarà als treballadors, i abans ciutadans, en el món real. En resum, inevitablement simplificat: «Estam donant una preparació per als futurs treballadors que no serveix», i d’aquí a la inevitable indicació, excepte per als que s’estimen l’autoengany (i/o mantenir una posició d’inqüestionat privilegi): «Hauríem de canviar l’educació, perquè una part del problema és que el sistema educatiu no està ben entrelligat amb la societat i som molt poc flexibles». Previsiblement, als pocs minuts les xarxes bullien de missatges avisadors d’una tenebra sense matisos: SiM vol que la classe baixa no estudiï, que l’educació proporcioni només mà d’obra barata, que els sistema educatiu respongui només a necessitats econòmiques...

Tot plegat sense cap fonament, i no tan sols perquè no havia dit res en aquest sentit sinó perquè el que hi digué cau pel seu pes. El fet real que més del 70 % de les petites i mitjanes empreses tinguin dificultats per trobar els treballadors que necessiten és una dada necessària, entre moltes, per entendre la situació de l’educació, però no més ni manco alliçonadora que les notes de les anàlisis PISA o la fallida, estrepitosa amb excepcions, de les promeses meritocràtiques que gairebé cap estudiant no discutia tres o quatre dècades enrere. En línies generals, simplificar els debats, que no deixa de ser una variant del vell esport de negar l’evidència, només afavoreix l’immobilisme, que tot continuï igual (en el cas del sistema educatiu, amb la repetició fins al judici final d’estudis dels quals només treuen profit els organitzadors), sempre a l’encalç de la revolució desitjada per l’autoritat competent, de la qual tenim nombrosos exemples en la història recent: la que suposarà un gir de 360º en el sistema, com deia aquell.