La inhabilitat de desconnectar el cap és una cosa que sempre m’acompanya. Com l’ansietat. Potser és el mateix. I bé, com que les misèries compartides són menys misèria, en faig broma. Tot i que sigui incòmode. La vida, en si, és incòmoda. De res serveix que diguem que estam a tope amb la protecció de la salut mental si no hi ha una anàlisi darrere del que ens provoca el malestar. A mi, la incomoditat me la genera les conseqüències de viure a un món turbocapitalista i patriarcal que ho rebenta tot, especialment les persones. I a aquestes altures, millor riure que plorar. És per això que dins el meu cap no és just que el meu malestar mental, condicionat a un sistema devorador i realment brutal, me’l mengi sola: per això faig broma, perquè la incomoditat d’un món que ens furta vida ha de ser compartida.
Misèries i incomoditats
03/02/24 0:30
También en Opinión
- ¿Por qué aumentan los casos de cáncer?
- Complejo traslado de un recién nacido con problemas respiratorios a Vall d’Ebrón
- Una muchedumbre golpea a un vigilante de Son Espases e intenta agredir a los médicos por la muerte de un bebé
- Aparcar dónde y cómo sea: el coche que ha causado sensación en Bunyola
- Contramanifestación encubierta: Pegatinas a favor de los turistas sobre los carteles contra la masificación
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.