La inhabilitat de desconnectar el cap és una cosa que sempre m’acompanya. Com l’ansietat. Potser és el mateix. I bé, com que les misèries compartides són menys misèria, en faig broma. Tot i que sigui incòmode. La vida, en si, és incòmoda. De res serveix que diguem que estam a tope amb la protecció de la salut mental si no hi ha una anàlisi darrere del que ens provoca el malestar. A mi, la incomoditat me la genera les conseqüències de viure a un món turbocapitalista i patriarcal que ho rebenta tot, especialment les persones. I a aquestes altures, millor riure que plorar. És per això que dins el meu cap no és just que el meu malestar mental, condicionat a un sistema devorador i realment brutal, me’l mengi sola: per això faig broma, perquè la incomoditat d’un món que ens furta vida ha de ser compartida.
Misèries i incomoditats
03/02/24 0:30
También en Opinión
- La motorista en estado crítico tras un accidente en la UIB es una doctora residente de Pediatría en Son Espases
- Muere un hombre tras chocar contra un muro y quedar encerrado en su coche ardiendo
- La mujer que denunció a un conductor del TIB: «Me dijo que si quería hablar el catalán fuera a Cataluña»
- Gran operación antidroga de la Policía Nacional y Aduanas en La Soledat
- Los nuevos y molestos 'vecinos' del Estadio Balear
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.