TW
3

Just una setmana abans que la nostra terra s'encengués amb el foc de Sant Antoni el conseller socialista Joan Ferrer encenia una alarma de «folklorització de la cultura a cop de rebosillo i de siurell» per part del Partit Popular. Folkloritzar, en l'accepció més pejorativa de la paraula, no és precisament una floreta. És acusar-nos de simplificar, idealitzar i banalitzar la cultura. No debades, folkloritzar la cultura en l'accepció del PP és precisament posar-la en relleu, preservar-la i rescatar-la del seu oblit i indiferència. En part, la seva alarma tenia la seva lògica, ja que venint de vuit anys de deixadesa cultural i de renecs a allò que és propi, totes aquelles manifestacions artístiques que haurien de ser orgànicament tradicionals, ara els semblen una novetat i són part de les seves intervencions als plenaris del Consell de Mallorca.

Les polítiques culturals d'esquerres de vegades prefereixen enfilar-se per les bardisses cercant altres quimeres que poc tenen a veure amb la cultura de Mallorca. Alguns sempre s'han estimat més una barretina catalana que un rebosillo mallorquí i això es veu d'una hora enfora quan intenten desacreditar el nostre llegat com a primitiu o arcaic, com si la nostra identitat cultural fos un obstacle per al progrés. La mostra és que, amb el seu afany de ser progressistes, perden el contacte amb les nostres arrels fins al punt de perdre el respecte al nostre folklore. Una paraula que significa «coneixement d'un poble» i que és l'expressió cultural d'aquest mateix que passa de generació en generació en un territori concret.

Però a la vinya del Senyor hi ha de tot. N'hi ha que fan befa a les autoritats que es vesteixen a l'ample a la processó de la Beata sense saber que vestir-se així és allò que dicta el protocol i la tradició vilera; n'hi ha que fan befa dels siurells que aquest Nadal han presidit diferents edificis de Ciutat sense saber que aquestes figures són els gegants del poble de Marratxí i l'orgull de la terra del fang; n'hi ha que fan befa a la recuperació del Betlem vivent de la Misericòrdia sense tan sols enrecordar-se que la seva Conselleria oblidà les peces del Betlem de la Sang, un dels betlem amb més valor de la nostra illa, embolicades en llençols d'hospital a l'eterna espera d'una restauració que mai es va produir.
Davant tot aquest desgavell és crucial reconèixer i aplaudir les polítiques culturals actuals al Consell de Mallorca. El compromís de la vicepresidenta primera i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, amb la promoció i preservació de la cultura mallorquina és exemplar.

Quan arribà al departament se'l va trobar desmantellat, sense cap iniciativa pròpia començada i amb la vergonya de ser l'única illa sense un reglament de Patrimoni Immaterial. Des del primer dia s'ha treballat per impulsar accions com la protecció dels oficis artesans o el suport a esdeveniments culturals tradicionals, sempre amb una mirada cap a la cultura més emergent.
D'aquesta manera no només feim memòria del passat, sinó que també apostam pel futur d'indústries com la del teixit de llengües o la del fang, així com per tota una nova pedrera de joves creatius. Nosaltres estam orgullosos dels nostres rebosillos i siurells, i no només com expressions artístiques que fins i tot han inspirat recentment desfilades a la Setmana de la Moda de París, sinó com a símbols d'una identitat de poble que resisteix el pas del temps i que són marca i orgull de Mallorca.