El calaix de l'escriptori

Europa ha encomanat a Espanya la investigació de les possibles relacions de Puigdemont amb el Kremlin. O amb Putin, per tal d’ésser precisos. Ben segur que la investigació serà fructífera, perquè les policies patriòtiques sempre han sabut treure aigua dels pous secs quan es tracta de descobrir les connexions de la Rússia comunista amb l’Espanya republicana o amb Catalunya. És cert que cap dels tres països esmentats són allò que foren fa un segle, però també és cert que on n’hi ha hagut sempre en queda. Tampoc ni Puigdemont ni Putin poden ésser considerats fills de la Tercera Internacional. Això no obstant, els tests s’assemblen a les olles de manera que són de genètica sospitosa. Sobretot per a la dreta espanyola, compromesa de debò en la defensa dels valors culturals de l’Occident que són (ja és casualitat!), els dels Reis Catòlics. Les picabaralles entre Rússia i Espanya venen d’enrere, d’ençà de la mort de Ferran VII, probablement. De fet, ambdós països trencaren relacions diplomàtiques arran de la disputa dinàstica entre isabelins i carlistes. I el distanciament encara va ésser més notori després de la revolució bolxevic. En fi...! La malfiança contra Rússia no és cosa de Feijóo. La dreta més pansida considera que tots els mals d’Espanya, en comptes d’atribuir-los al mal govern, han vingut d’allà. L’obrerisme revolucionari, l’independentisme català: 1923, 1936... Els nens del franquisme tenien malsons amb en Pep dels Mostatxos, perquè Stalin era la representació més genuïna de l’home del sac. Tanmateix, tot feia pensar que el gol de Marcelino de cap (el cap més determinant de la Dictadura!) a l’España-URSS de 1964, hauria acabat amb la set de venjança que no va saber sadollar la División Azul. Però no va ésser així. L’1-O va revifar la tírria adormida. Rússia és culpable! Ho va proclamar Serrano Suñer quan Hitler acabava d’envair la Unió Soviètica, i ara ho repeteix tota la dreta a l’una, sabedora que la russofòbia pren a Europa més ràpidament que el fenàs. Ja sabem l’inici de tot plegat: Puigdemont i el seu equip es reuniren, abans del referèndum, amb membres de la màfia russa i altre gent de mala nota. D’aquesta pretesa conspiració, no cal dir-ho, el mateix Puigdemont s’ha apressat a desvincular-se’n, però ho té pelut si pretén ésser escoltat. Proves inculpatòries mai no en falten. Els mallorquins ho sabem. A la taula del despatx de qui va ésser batlle d’Inca, el republicà Antoni Mateu, Falange hi va trobar els documents que l’implicaven en la preparació d’una revolta que havia d’acabar amb una matança de clergues i de gent d’ordre. Naturalment, Rússia n’estava al corrent. Qui no hi estava era l’imputat. Puigdemont també assegura no estar-hi, de manera que afirma sentir-se força tranquil respecte al veredicte del Parlament Europeu sobre la seva innocència. Molt bé! Tanmateix, per més que digui, pot aparèixer una fotografia d’ell amb Putin compartint una calçotada mentre es reparteixen Europa. De més grosses se n’han vistes...! Així que, per si de cas, hem d’aconsellar al president a l’exili que si surt de casa, encara que únicament sigui per anar a comprar el pa, confiï el seu escriptori a un gos de presa. Per tal d’allunyar-ne els mags. Ja en sabeu la formula: res per aquí, res per allà...! I, de sobte, un document inculpatori. No són berbes. Al batlle Mateu li va costar la vida.