Pere FullanaPalma 24/03/24 0:30
TW
1

L'oferta pública d'actes amb aquesta denominació és extraordinària i inassolible fins i tot per aquells que en són consumidors naturals. Afortunadament, vivim en un món amb recursos suficients per seleccionar el valor de cada una d'aquestes ofertes. L'escola no és segurament el pitjor dels àmbits on s'ofereixen aquestes propostes no formals, ni els més manipulat ni el més manipulador, però constitueix un univers fràgil. Al meu entendre, les escoles depenen d'educació, en gairebé totes les administracions públiques, i tenen entre els seus objectius formar competencialment l'alumnat en coneixements cívics. L'escola educa i és la clau de volta de la comunitat.

Mai no havia existit una oferta tan diversa d'informació ni l'accés mai no havia estat tan simple com ara. A qualsevol hora i indret es pot participar d'alguna activitat formativa, sense censures. Els infants, cada cop de més jovenets, tenen accés lliure a la informació, generalment sense filtres ni eines per discernir la solidesa de la informació consultada. Tot allò que ens envolta compte amb tares de significació diversa. Des de fa gairebé dos segles, els mestres i les mestres són els professionals més preparats per acompanyar els infants i els ofereixen eines per detectar les amenaces. La seva tasca no és fàcil, entre moltes altres coses perquè una part rellevant de la societat sempre ha desconfiat d'aquells als quals es confia l'educació. La història compte amb un arsenal immensíssim de casos de mestres i mestresses acusades de ser els autors intel·lectuals de la degeneració de la civilització. És fàcil apuntar-se ara a la regeneració espiritual d'occident i fer de la censura el principal manual per anar construint un futur que garanteixi la persistència dels valors tradicionals que certs grups consideren que mai no s'haurien d'haver perdut.

S'ha instal·lat una certa convicció de que tot se solucionaria legitimant la censura dels pares i convertir-los en inspectors i vigilants dels discursos que els mestres introdueixen a les aules. Es culpa a l'educació moderna de corrosiva i d'estar al servei d'ideals obsolets que recorden el pitjor de l'anarquisme, el comunisme, el nazisme, el socialisme i tots els moviments que -diuen- només han servit per frenar el progrés de la humanitat. Tot allò que es promou en nom de la cultura i s'enfoca des d'una perspectiva del pensament crític ràpidament es converteix en material sospitós. Així opinen els guardians d'un sistema que ha legitimat, legitima i legitimarà les cadenes i les gàbies com a eines per garantir el que es denomina llibertat ben entesa.