Vèncer la mort, vèncer la por

Amb nou anys, inicià un viatge de cinc anys i 20.000 quilòmetres. Un periple en el qual la majoria dels companys varen morir pel camí. Començà a creuar el desert de Níger amb quaranta-sis companys, però només n'arribaren sis. D'altres moriren a les presons de Líbia i Algèria o ofegats al mar. Després de travessar vuit països va poder embarcar en una pastera que naufragà. Moriren 180 persones, entre elles el seu millor amic. Al segon intent, aconseguí arribar a Fuerteventura.

Com era menor, el varen deixar quedar i trià anar a Barcelona perquè un dia havia vist el Barça a la televisió. L'any 2005 passà dos mesos vivint als carrers de Barcelona, cercant menjar als fems, patint més solitud que al desert. Ningú no el mirava a la cara: els feia por. Però na Montserrat sí que el mirà als ulls. Ella i el seu marit el van acollir a la seva família.

Després de tot el que havia viscut, n'Ousman diu que tenia dos camins: odiar a la humanitat o lluitar per gent com ell. Trià compartir la seva fortuna creant NASCO Feeding Minds, una ONG que lluita perquè els nins africans no visquin el que ell ha patit. Ara és la veu dels que no aconsegueixen arribar.

A la campanya electoral catalana, Vox i el Partit Popular han vinculat immigració amb okupació. Només afecta el 0,003 dels habitatges de l'Estat, però aquests partits i els mitjans que alimenten amb subvencions cultiven aquesta ficció sobre l'okupació per atemorir als seus acòlits. Què deu pensar n'Ousman en veure Ignacio Garriga, negre com ell i de mare africana, dient que la immigració és font de terrorisme i delinqüència? El feixisme crea, cria i fomenta la por als més dèbils.