He de reconèixer la meva perplexitat pel Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat de les Illes Balears. Sense entrar en la inevitable discussió política sobre l’oportunisme de qui l’ha enunciada o la gelosia del qui no ho va fer quan va poder, és una notícia que fa anys que s’esperava i encara que de moment només és un brindis al sol, no deixa de ser una bona notícia. Que totes les forces polítiques i les principals entitats econòmiques i de la societat civil s’asseguin a debatre sobre quin ha de ser el nou model turístic té pocs precedents en la nostra història i, si la iniciativa arriba a bon port, pot marcar un abans i un després. Caldrà un esforç titànic per totes les parts, però a la fi som conscients que un canvi de rumb és positiu per a tothom.
En una societat turistificada i altament depenent del turisme com la nostra, el model turístic defineix la societat i el territori i, per tant, el debat que tenim damunt la taula equival a decidir com volem que siguin les Balears en el futur. La magnitud i la tipologia del turisme determinen el tipus d’impacte i els canvis en la societat, cultura, territori o patrimoni. Per això, a més de parlar de saturació i massificació, és important posar damunt la taula tota la resta: quin tipus de turistes ens interessen, quina ha de ser l’oferta allotjativa, la mobilitat, els productes que volem que consumeixin... Perquè si una cosa bona tenim ara és que demanda no ens en falta i, per tant, tenim marge per triar i créixer en valor i no en volum mirant més enllà de l’impacte econòmic.
No basta analitzar els impactes del turisme centrant-nos en aquells de caràcter econòmic, ambiental o social, cal anar més lluny i ser conscient que la cultura també es veu alterada pel fet turístic. De vegades revalorant-la, però massa sovint substituint-se per ser considerada poc atractiva per al turista o a conseqüència d’un creixement demogràfic on l’arrelament és de cada vegada més difícil. Esperem que aquesta vegada se sigui conscient que el nostre patrimoni material i immaterial són una riquesa i no un fre per al desenvolupament. Més encara, allò que ens fa únics i especials i que sense caure en la folklorització ni la banalització hem de preservar i compartir amb la resta del món orgullosos de ser qui som.
El model turístic l’hem de decidir entre tots perquè ens afecta a tots, però per a poder decidir i actuar cal estar ben informats i deixar de funcionar a partir de percepcions. Cal treballar amb dades reals, que en tenim i moltes, però poques vegades usam amb objectivitat. Ens serviran per saber des d’on partim però sobretot per prendre les decisions de manera encertada establint els tempos necessaris a curt, mitjà i llarg termini. En qualsevol cas és imprescindible saber on es vol arribar i ser conscients que dins d’aquest futur compartit la nostra cultura no pot ser relegada a un segon pla.
Seria bo que tothom posés les llargues i mirés en clau de país i no de partit perquè un model no es canvia en una legislatura. Cal generositat i seny en totes les parts evitant funcionar, com massa vegades s’ha fet, pensant en el curt termini o actuant a colp de titular de premsa. I si de veritat volem ser sostenibles, sense deixar la cultura de banda.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.