Victor GayàPalma13/06/24 0:30
TW
1

Especialment en les eleccions europees, sempre guanyen els mateixos: els de la ‘Coalició Abstencionista'. Es dirà que, en democràcia, és tan vàlida l'opció de votar com la d'abstenir-se. Però aquesta alternativa només seria plenament respectable si l'abstenció fos una postura activa, com ho és la del vot en blanc o, fins i tot, la del vot nul. El cas és que en la ‘Coalició Abstencionista' conflueixen, sense necessitat d'agrupar-se i molt menys d'organitzar-se, els malfeiners i els del ‘tanmateix', els ultraescèptics i els de l'extrem desengany; tots, sobre la base social dels menfotistes.

I és que la postura activa de l'abstencionisme, la del vot en blanc, no està entre les preferències dels damnificats per la política grollera. En aquest cas, s'opta pel vot útil o per opcions populistes. Tampoc es troba entre les preferències dels antisistema, que cerquen mètodes més tangibles per reivindicar la utopia. Molt menys és l'alternativa d'aquells que es prenen la política com una nit de bulla desenfrenada o de vidres trencats.

És molt difícil quantificar el vot en blanc. Deu ser molt minoritari, perquè mai no es preconitza ni se'n fan recomptes. El vot en blanc no interessa, malgrat que és de les poques opcions honestes, pacífiques i elegants per fer una esmena a la totalitat de la política actual.