TW
0

Serà, i és, casualitat, però en el pròleg de la naixença del pròxim Europarlament cal recordar que el gran mestre ideològic i estratègic de la ultradreta planetària, Steve Bannon, té previst (i no per voluntat pròpia) entrar a la presó abans de l'1 de juliol. L'exassessor de Trump fou condemnat per negar-se a col·laborar amb el Comitè legislatiu que investigà l'assalt al Capitoli del 2021, que no fou la primera relliscada penal d'un Bannon ja condemnat per embutxacar-se diners destinats a la construcció d'un mur fronterer amb Mèxic; només l'indult de Trump, en el seu últim dia com president, el lliurà de la presó. I quan Bannon dugui uns dies a la garjola es coneixerà la condemna a Trump pel cas Stormy Daniels, o sigui que el guru de l'antipolítica ultra i son més espavilat alumne continuaran impartint doctrina antiparlamentària amb aquest llorers als seus currículums.

Tot un exemple per als que malparlen publicitàriament de «la vella i decrèpita Europa» mentre es deleixen per aconseguir-hi un escó i per empresonar els adversaris polítics (repetint moments immunds del passat) mentre conviden a la insubmissió, sobretot fiscal; i ho fan competint per l'enfilall d'insults més elaborat i original, com recomana el catecisme de l'exmarine i ideòleg de Breitbart News. Bannon ha alliçonat els partits ultres europeus, des del Front Nacional francès al Fidesz hongarès, l'Alternativa per Alemanya, l'FPÖ austríac i molts altres, que se l'escolten en gairebé tot (excepte en el mandat d'incrementar l'impost sobre la renda per als ingressos superiors als 5 milions de dòlars l'any...), sobretot en el suggeriment de l'insult com a nucli d'un discurs que cal farcir d'amenaces, obstacles a la tasca parlamentària, agit-prop i difusió de mentides com a estratègies úniques d'acció pública. Als diaris nord-americans publiquen aquestes notícies sempre sota l'avís que «Els editorials i altres continguts d'opinió són independents del treball dels nostres periodistes de redacció», perquè val més prevenir (els pròxims resultats electorals) que curar (la malaltia que els pot dessagnar econòmicament des dels poders públics), i sort que aquí encara se'n pot parlar més o manco lliurement. I que duri...