Llibertat sobre la gespa

No li ho posa fàcil Mbappé al comentarista: ha jugat 7 anys cobrant diners d’una dictadura teocràtica mal dissimulada que manté la xaria com principal font de la legislació i aterrarà en un club d’estat que sempre ha rebut l’empara i els diners dels poders públics (com reflecteix la llotja que acull de franc, mentre no es demostri el contrari, llurs més alts representants), però s’ha despenjat amb una declaració d’una contundència inusual entre els esportistes d’elit: «(Estic) contra els extrems, contra els qui divideixen. Hi ha joves que s’abstenen i els vull donar aquest missatge. La seva veu sí canvia les coses. Vull estar orgullós de defensar una (França) que té valors de respecte i diversitat. (... ) No vull un país fragmentat, no vull divisió». El missatge és un punt ambigu, perquè s’hi ha entès l’alerta contra la probable victòria de la ultradreta en les properes eleccions franceses però endemés inclou, en la crítica als extrems i la divisió, un convit més o manco implícit per a què els conservadors arribin a pactes amb les hostes de Marine Le Pen. I més si hom coneix que ha coincidit amb l’article publicat a la web de L’Équipe en què un bon nombre d’esportistes francesos, igualment d’elit com ara Yannick Noah, Jo-Wilfried Tsonga, Marion Bartoli o Marie-José Pérec, denuncien una extrema dreta «en profunda oposició a la construcció d’una societat democràtica, tolerant i digna».