Teresa RieraPalma26/06/24 0:30
TW
0

L’estiu ha arribat. Ho va fer, a les nostres latituds, el passat 20 de juny a les 22h i 51m, i durarà fins al 22 de setembre, uns 93 dies i 16h. Començà el dia que el sol va assolir l’altura màxima damunt l’horitzó, el dia de l’any amb més hores de sol. Durant uns dies, tal com passa a l’hivern quan el sol assoleix l’altura mínima, va semblar que el sol es mantenia allà mateix. D’aquí la paraula solstici (del llatí solstitium, sol aturat)

El solstici d’estiu es celebra a quasi tot el món des de fa milers d’anys i de maneres diverses. Rituals i tradicions transmeses de generació en generació formen un ric costumari on cadascuna hi deixa la seva empremta.

A Europa el foc és l’element més comú en les celebracions: foguerons, petards, focs artificials, aquests darrers d’incorporació més recent, com ho és, encara més, la Directiva Europea que regula l’ús de la pirotècnia per evitar accidents.

De nina recordo com els focs els fèiem amb mobles vells i amb tot allò del què ens volíem desprendre, i com els estudiants llançaven al foc els apunts de la carrera perquè la seva combustió els alliberés del passat i els donés força per emprendre el futur. Encara avui, les persones més àgils salten per damunt del foc per purificar, segons la tradició, el cos i l’esperit, i llancem al foc els nostres desitjos escrits en un paper, per tal que amb la seva energia i màgia contribueixi a fer-los realitat.

Fa anys vaig coincidir a Ucraïna la nit de l’Iván Kupala (ple estiu) quan es celebra el solstici. Va ser una festa molt semblant a les nostres. Ballen i salten per damunt del foc per allunyar els mals esperits i protegir-se de malalties i desgràcies. També recullen herbes medicinals que els avantpassats creien que aquell dia tenien propietats curatives i màgiques especialment poderoses. Una tradició que, com explica Joan Amades al Costumari català, data dels romans que la nit del solstici sortien a recollir berbena, una herba medicinal amb suposats efectes màgics que, recollida aquella nit, duia felicitat i riquesa; igual que la murta adorna les nostre celebracions pels seus efectes medicinals, i perquè es creia portadora de bona sort i prosperitat.

Aquest any, ben segur, molts europeus haurem coincidit en expressar un mateix desig: que s’acabi la guerra a Ucraïna i Gaza, que es posi fi a tanta barbàrie, que s’acordi un armistici (suspensió de les hostilitats), i que el respecte i el diàleg siguin les úniques eines per resoldre els conflictes i aconseguir una pau estable.

Solstici i armistici son dos compostos erudits que venen del llatí, d’arrels diferents però amb un mateix sufix, ara units també per un fort desig: aturar també les armes. Davant la irracionalitat i la impotència que la cordura de la màgia del solstici ens assisteixi.