Concentració

Què ho és de bell, profitós i sublim un moment d'atenció i concentració senzilla i humil. Posem un exemple: és evident que molts dels qui freqüentam la lectura sagrada, tenim la ingrata experiència de la distracció a causa de la imaginació que santa Teresa anomenava «la loca de la casa». Però, de cop i volta, ens topam amb un minut privilegiat en què descobrim una riquesa i un goig extraordinari pel simple fet d'una lectura com la d'avui mentre feia el res obligatori com a prevere: «Nosaltres, rics de fe i esperança, siguen dotats d'aquella llum del vostre Verb, que és l'esplendor del goig del Pare, el goig total. Ell és sol que no coneix ni el bes de l'alba ni el ponent; amb ell la terra es vol cobrir, amb ell els cels riuen de goig…». El breviari, en la vellesa ha vingut a ser no una càrrega sinó un refugi, a on brilla la presència entranyable i la bellesa amagada dels salms que tantes vegades feien plorar d'alegria a sant Agustí. Gràcies als escrits selectes i representatius dels sants pares que trobam al llarg de les pàgines del breviari podríem dir que hi ha uns vestigis discrets de la Tradició o minitradició eclesial.