Pere Fullana30/06/24 0:30
TW
0

Georges Bernanos abandonà Mallorca, més concretament la seva estada a El Terreno, de Palma, en plena Guerra Civil. Partia indignat i disposat a denunciar els poders illencs de provocar un dels pitjors exterminis organitzats de la història. Adolorit en constatar com el jovent local donava suport i actuava sense escrúpols ni miraments al servei de la mort i de l'eliminació organitzada d'aquells considerats i etiquetats com enemics de la comunitat. Entre aquest jovent hi havia fins i tot el seu fill. Llavors, Bernanos, ja era una de les grans referències literàries de França i un dels estendards del cristianisme europeu, i mai no havia amagat la seva militància a partits conservadors que transitaven en el llindar de la democràcia. Era un personatge incòmode, com ho eren Mauriac i altres que formarien part de la resistència contra els totalitarismes, al voltant de 1940. Sense aquella militància activa avui seria difícil entendre el sentit de les campanyes per contrarestar els populismes ultraconservadors que estan afectant la salut democràtica global. Allò que ells sembraren a França, des del cristianisme, encara manté l'alçada moral suficient per liderar la resistència contra els totalitarismes actuals.

Arran d'aquestes campanyes hom ha decidit fer un curs accelerat per aprendre a viure a favor del NO. M'he matriculat en aquesta escola comunitària que té com a objectiu ensenyar a caminar en oposició permanent a tots aquells i a tot allò que surt de les indústries d'alta producció de materials destinats a la contaminació de l'ànima. L'esperit que anima i vigoritza el meu estar en el món no suporta més les armes destinades a eliminar la llibertat de consciència, la dignitat, la fraternitat i la igualtat. La humanitat té l'oportunitat d'experimentar un ‘pentecostes' permanent en les assemblees, i ratificar com l'esperit més profund i transcendental flueix en el carrer, il·luminant tots aquells essers humans que prioritzen un ‘nosaltres' saludable i en harmonia amb el planeta. El suport als populismes tòxics i diabòlics es justifica de manera simple, es blanqueja en nom dels deus, es beneeix amb aigua pestilent i es purifica amb aquell mateix encens que s'utilitza en les celebracions religioses més tradicionals. Ningú no sap encara com serà el futur, ni tan sols a pocs anys vista, però l'atmosfera dominant fa pensar que el fang arriba per terra, mar i aire i ho embruta absolutament tot. No tinc encara el coratge d'acusar, però estic entrenant l'audàcia i l'atreviment per plantar cara a tot allò i tots aquells la missió dels quals és sembrar el mal i rendibilitzar-lo.