TW
0

La recent declaració d’interès autonòmic del dragat del port de Cala Bona posa de relleu un problema comú a molts dels nostres ports, alguns en situació límit, fins al punt que n’afecta l’operativitat. Les operacions de dragat s’ajornen sine die perquè és una operació ecològicament delicada i, més encara, abocar els sediments d’un port, sovint contaminats. Els abocaments a les braves d’un altre temps ens resulten intolerables. Per tant, cal un esforç de gestió, públic i privat, i afrontar un cost econòmic elevat, tot i que a l’abast dels recursos que mou el sector.

Però pareix que el Govern ha trobat un altre camí. La seva croada simplificadora consisteix en eliminar controls ambientals (en diuen remoure obstacles, enfits burocràtics), i dedica dos articles del seu famós decret llei als dragats. D’entrada, n’eximeix d’avaluació ambiental els que «no puguin suposar un deteriorament de l’estat ecològic», quan aquesta és precisament la funció de l’avaluació ambiental, valorar si el deterioren o no. Ara ho decidirà el promotor. Simplificar, simplifica. O no. Que les dreceres no sempre duen a lloc, i potser topen amb els controls europeus d’«estratègies marines». A més, gràcies al decret llei, ja no caldrà avaluar els projectes que puguin afectar ecosistemes marins quan se realitzen en zones de servei del port. El Govern balear deu considerar els ports aliats «naturals» dels ecosistemes medioambientals. Si repassen els informes sobre dragats de la denostada CMAIB, potser van lligant caps.

No podem recular una passa en la protecció de la mar. Al revés. Feim curt. La mar no és l’enorme abocador que tot s’ho empassa, que fa forat i tot ho tapa, i menys ara, quan som tants, amb tants d’equilibris precaris, i tants de trencats. Els abocaments han de ser els mínims imprescindibles i sempre en condicions adequades, després d’haver fet tot lo possible per assolir reaprofitaments intel·ligents.

Tots els ports miren cap a Cala Bona. Els eventuals abocaments els ha d’autoritzar l’Estat, veurem si ho fa, on, amb quines garanties, si serà exigent o farà l’orni com amb els «morts» que proliferen arreu de la costa, algun d’ells senyalitzat amb un envàs descolorit de «Flor».