Aturant la ultradreta

Els barris amb majors dificultats de les ciutats franceses, on habiten descendents d’antics immigrants, han resultat, pel que sembla, decisius per a la consecució d’aquests resultats. És molt emocionant sentir tot el que està succeint en els informatius comentant els comicis, malgrat se és conscient de les dificultats que suposaran les negociacions en aquesta nova fase que ara s’obre. Però a banda de la gran lliçó d’aturar l’avanç de la ultradreta i de les seves posicions feixistes, una altra gran lliçó s’ha aportat des de França: la possibilitat d’unir a les esquerres en un front popular que s’organitza davant d’un enemic que es trobava ja ben proper. L’enemic s’ha interpretat com aquell partit, com aquella filosofia i política social, que margina als vulnerables, que redueix les inversions en sanitat, en educació, en serveis socials, que alimenta l’odi i la divisió, que està en contra de la multiculturalitat, que no té present ni les lluites feministes ni dels col·lectius LGTBI, que tracta d’amagar la història de la gent, en definitiva. La història i les seves necessitats i desitjos. El ‘No pasarán’ fou un eslògan molt revelador del que volien les persones concentrades a les places de les grans ciutats franceses: el temor a que passessin, a que ocupessin llocs claus de les administracions, a que decidissin desmantellar les conquestes socials assolides. El cordó sanitari a la ultradreta ha funcionat a França. Lliçons per aprendre, i intentar aplicar-les.

A Espanya tenim una conxorxa més que evident entre la dreta i la ultradreta, que governen a diferents comunitats autònomes plegades, o que la dreta té el suport parlamentari de la ultradreta per tirar endavant amb projectes que els ultres han imposat, sense gaire resistència, als dirigents dretans. Ho veiem també a Balears, on tenim aquesta situació en la què es creen problemes on no existien, com és el cas del món educatiu amb el tema lingüístics; o en la derogació de la llei de Memòria Històrica, una agressió molt greu contra els familiars que continuen cercant als seus essers estimats a cunetes, cementiris i llocs distints. Dreta i ultradreta juntes, a les institucions balears. Com també a d’altres indrets espanyols, on les cessions de la dreta s’han fet sense massa resistències. Tal vegada perquè es troben molt còmodes amb algunes de les proposicions dels ultradretans.