Els resultats electorals a França són una alegria per a la ciutadania europea. Després d'una primera volta en la què se podia preveure un triomf clar del partit de Le Pen, la segona volta, on diuen que la gent vota més amb el cor i el cervell i no només impulsivament com a la primera volta, ha aportat aquesta gran sorpresa. El partit d'ultradreta queda lluny d'obtenir una majoria absoluta que els seus dirigents preveien. França torna a donar lliçons al món, en un sentit molt ample. S'ha produït una veritable lluita pels valors republicans, pels valors inclús de la Il·lustració, front a l'estratègia de l'odi, de la segregació, del racisme i de la separació entre pobles. És encomiable recordar com fins jugadors carismàtics de la selecció francesa demanaren que se votés contra la ultradreta.
Els barris amb majors dificultats de les ciutats franceses, on habiten descendents d'antics immigrants, han resultat, pel que sembla, decisius per a la consecució d'aquests resultats. És molt emocionant sentir tot el que està succeint en els informatius comentant els comicis, malgrat se és conscient de les dificultats que suposaran les negociacions en aquesta nova fase que ara s'obre. Però a banda de la gran lliçó d'aturar l'avanç de la ultradreta i de les seves posicions feixistes, una altra gran lliçó s'ha aportat des de França: la possibilitat d'unir a les esquerres en un front popular que s'organitza davant d'un enemic que es trobava ja ben proper. L'enemic s'ha interpretat com aquell partit, com aquella filosofia i política social, que margina als vulnerables, que redueix les inversions en sanitat, en educació, en serveis socials, que alimenta l'odi i la divisió, que està en contra de la multiculturalitat, que no té present ni les lluites feministes ni dels col·lectius LGTBI, que tracta d'amagar la història de la gent, en definitiva. La història i les seves necessitats i desitjos. El ‘No pasarán' fou un eslògan molt revelador del que volien les persones concentrades a les places de les grans ciutats franceses: el temor a que passessin, a que ocupessin llocs claus de les administracions, a que decidissin desmantellar les conquestes socials assolides. El cordó sanitari a la ultradreta ha funcionat a França. Lliçons per aprendre, i intentar aplicar-les.
A Espanya tenim una conxorxa més que evident entre la dreta i la ultradreta, que governen a diferents comunitats autònomes plegades, o que la dreta té el suport parlamentari de la ultradreta per tirar endavant amb projectes que els ultres han imposat, sense gaire resistència, als dirigents dretans. Ho veiem també a Balears, on tenim aquesta situació en la què es creen problemes on no existien, com és el cas del món educatiu amb el tema lingüístics; o en la derogació de la llei de Memòria Històrica, una agressió molt greu contra els familiars que continuen cercant als seus essers estimats a cunetes, cementiris i llocs distints. Dreta i ultradreta juntes, a les institucions balears. Com també a d'altres indrets espanyols, on les cessions de la dreta s'han fet sense massa resistències. Tal vegada perquè es troben molt còmodes amb algunes de les proposicions dels ultradretans.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Con el sectarismo habitual...mucha ultraderecha y mucho alerta "antifascista" de una socialista, en cuyo partido, gobiernan con los filoterroristas de Bildu, los racistas de pnv, separatistas, golpistas....lo peor de lo peor, de la política europea y la señora, se rasga las vestiduras por los pardillos de Vox....menudo cinismo...
Parar la ultra (sea derecha o izquierda) es cuestión de hechos y no de dichos, es cuestión de valentía y humildad y no de cerrazón ideológica, es cuestión de escuchar a los ciudadanos y no de imponer las creencias del político de turno; guste o no giste, case o no con el electo, está para servir y no para vender humo.
Todo son opiniones. Alegría para otros muchos, ninguna. Más que un artículo de opinión, parece un artículo de manipulación. La izquierda en su línea.
Aixo de una alegría ho dirás tu reina son un desastre perque franca pareix el magreb a veure si obriu els ulls
Com diuen en bon mallorquí, en haver acabat contarem ... Es cert que els partits d'ultradreta poca cosa de bo duen, per no dir res de bo, empero es tan cert això com que no es pot seguir així com em es va per part de l'esquerra. Les polítiques de la UE envers la immigració són equivocades i els resultats surten a la llum per molt que els medis de comunicació ho amaguin, temps als temps. Aina, seu-te a la terrassa de la teva privilegiada casa a primera línia de sa Ràpita i llegeix Oriana Fallaci -que no és gens sospitosa de ser de dretes- que tot i ser un poc exagerada ja ho va avisar. Les polítiques de l'esquerra acabaran amb l'Europa que hem conegut. Desperteu ja !!!