Crispació i rialla

La iniciativa de segregació lingüística a les escoles impulsada pel Govern s’ha liquidat amb un fracàs estrepitós. De tres-cents centres, sols se n’hi han apuntat onze, majoritàriament religiosos. Així que fem-ne una lectura optimista: el conseller Vera disposa d’un estoc de carabasses, les que ha recollides, per a repartir entre aquells que voldrien anar a la platja i no hi van perquè són incapaços de surar en dos pams d’aigua. Apa, carabasses a rompre que arriba l’estiu...! No cal corre, n’hi ha per a tothom. Certament ha estat una escalfada d’orelles de les que fan història, la que han rebut els conservadors, però ben segur que la senyora Prohens sabrà extreure’n una lectura triomfal. Al cap i a la fi, més es va perdre a Cuba i van tornar cantant. El somriure de pam és, ara per ara, un dels actius més valorats de la presidenta. Arreu de l’Estat la dreta uniformista viu en una crispació permanent. Toreros a la plaça que brinden bous a Espanya i al rei, Milei que passa més temps a Madrid que a Buenos Aires, jutges èpics que guaiten Puigdemont com el gat llaminer que vol pinçar el peix de la paella... L’espanyolisme covadonguista encomana irritació a dret i a tort. La batllessa de València fa sonar El novio de la muerte en un acte de festa i esbarjo, i el braç dret de Feijóo, Miguel Tellado, considera que s’ha d’amenaçar les pasteres que venen de l’Àfrica amb els canons de l’Armada. Ni l’una ni l’altre tenen carnet de Vox, sinó del Partit Popular. Comparteixen, per tant, manual ideològic amb la senyora Prohens, polítiques de volada curta i sinistra. Reparem en els eslògans de casa nostra que reflecteixen la maror social que ha generat la presidenta: ‘El català no es toca’, ‘La terra no es ven’, ‘Davant el feixisme ni una passa enrere’, ‘Sense memòria no hi ha democràcia’, ‘Canviem el rumb, posem límits al turisme’. A parer de la senyora Prohens, en canvi, les coses van de bo a millor. I és així...? Si ho diu...! Certament, davant les crítiques, s’apressa a carregar els neulers a Vox. Fins i tot se’n proclama depenent a la força, dels ultres, i no té empatx a pregonar-ho a veus plenes. Inspira comprensió, solidaritat. Això li permet anar a la processó i repicar alhora, un fet del tot insòlit. Vull dir que tocant a llengua i cultura, sobretot, pren iniciatives bauçanianes sense que es posi en entredit el seu reconegut regionalisme a la gallega. A començaments de setembre viatjarà a Perpinyà per oir missa en record del Rei Sanç de Mallorca i dir finalment quatre paraules entorn de la catalanitat de les Mallorques (Déu meu!) que seran contestades per monsieur Aliot, l’alcalde de la ciutat, batlle per la xenòfoba agrupació de Bardella i Le Pen. En fi...! Partit Popular i Vox comparteixen ADN. I se’n surten solidàriament, de les crítiques, encara que, de tant en tant, deixin un Vera pel camí envoltat de carabasses, conta que contaràs... El Gabinet de Presidència, tot i estar a punt de derogar-se en el parlament la Llei de Memòria, treballa en una exposició d’objectes personals dels assassinats pel franquisme. La ploma estilogràfica d’Aurora Picornell disposarà d’un lloc preferent, no cal dir-ho. No feu espants si la personalitat encarregada d’inaugurar-la és l’Honorable Le Senne. Considerant la carnavalada de Perpinyà, podem esperar qualsevol cosa. Tocant a atreviment aquesta gent no té límits.