Això eren i no eren quatre brusquers que un dia, acabada la guerra incivil, deixaren l’illa per anar a canar món. Un partí en globus, un cap a l’esquerra; l’altre cap a la dreta; el quart pujà a un vaixell.
El que escapà cap a l’esquerra tornà prest, pot ser fou el 49. Com trobà l’illa estimada? Tal qual l’havia deixada: bella, florida i en calma; al primer metre que trepitjà, s’agenollà per besar-lo; «caseta mia per pobra que sia» es digué a ell mateix. Qui partí cap a la dreta retornà pot ser el 67, de fet baixà de l’avió just rere «la turista un millón». Com trobà la seva illa estimada? Moderna, poliglota, amb molts edificis ran de mar i un eixam de discoteques. Molt més anys després, canviat ja el mil·lenni, devia ser el 2024, arribà el qui partí del moll. Com va trobar l’illa? Estibada, el que els seus cosins de part de mare nomenaven «massificada», carrers atapeïts, platges atipades, enlloc cabia agulla de cap. El qui marxà més jove arribà encara més tard, pot ser fos el 2033. Com va trobar la seva illa estimada? Buida, els que hi eren ja no hi eren, no hi quedava persona nada, ni nadiua ni forana; compungit, suplicà a l’Àguila Negra: Porta’m a l’illa d’altres temps. Però no rebé resposta, també ella havia emigrat.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.