El decreixement i la diversificació que necessita Mallorca

En la situació actual podem prendre tres camins. El primer i més fàcil es continuar creixent com sempre, a base de crisis internacionals que aturen el sistema turístic i després es torna a posar en marxa amb més força. Així, les diferents crisis internacionals que hem patit, amb aquesta economia de crisi i contracrisi, hem tengut un creixement mitjà de 500.000 passatgers anuals a l’aeroport de Palma els darrers 60 anys.

Un segon camí és una mica més difícil però no impossible: limitar, no créixer. Sembla que el Govern de la Sra. Prohens està per aquest segon camí, però encara no sabem detalls del que pensa realment. Per exemple, pensa limitar el nombre de creuers a un màxim de tres al dia amb 8.000 persones baixant a la ciutat? Voldrà limitar el nombre de turistes que arriben a l’aeroport de Palma? Pensa limitar el nombre de cotxes de lloguer? Limitar el nombre de cotxes que circulen per les carreteres? Voldrà limitar la compra d’habitatges per persones estrangeres?

El resultat de la limitació important seria una situació molt semblant a la situació actual, com ha passat amb la limitació de creuers. Una vegada passada la covid, el nombre de creueristes és similar abans de la limitació. També passa alguna cosa similar amb els cotxes a Formentera. La saturació de les carreteres seria molt semblant, la carència d’habitatge també, la invasió dels turistes a les ciutats i a les platges i carreteres també, l’augment de la immigració, etc.

Alguns que estan a favor de la limitació diuen que ha d’anar acompanyada d’una millor gestió dels fluxos de turistes. Per exemple, abans d’anar a la platja, miraries una aplicació del mòbil i sabries com està d’ocupada i aniries a aquella que hi ha menys gent. Aquesta solució tecnològica, que ja s’està practicant en molts serveis, no es pot aplicar a tota l’oferta turística perquè tendria unes conseqüències difícils d’imaginar, segurament molt adverses.

El tercer camí, el més raonable i el que duria més beneficis, seria el decreixement del turisme i la diversificació de la inversió publica i privada cap altres negocis i sectors. Decreixement del turisme que s’ha de posar amb objectius comptables, com per exemple un màxim de 10 milions de turistes a l’any per Mallorca. Decreixement de places d’allotjament, amb un objectiu de decréixer un 25 % els pròxims 10 anys, reconvertint les places obsoletes i eliminant les il·legals. Regular la compra d’habitatges a qui no duguin més de cinc anys de residència, etc.

El camí del decreixement ha de protegir la feina de tothom. No es poden perdre llocs de feina, però sí reconvertir-los en altres llocs d’altres sectors amb potencial de creixement com per exemple els serveis sanitaris, educatius, l’ajuda a domicili o la transició energètica. El decreixement no és un concepte estrany o d’esquerres, la Unió Europea ja està invertint 10 milions d’euros en un grup de recerca d’especialistes internacionals per veure com transitar cap al decreixement de tot allò que ens sobra, que és imprescindible, per dedicar esforços a coses més importants, com la salut, la formació i el canvi climàtic.