Tornar a París a repensar el sentit de la història i reflexionar sobre la condició humana és un bon exercici per una humanitat que potser, durant milers d’anys, no ha evolucionat tant com desitjaria. Una evidència, cada cop amb més consens, destaca que l’esser humà està associat a la confrontació i la guerra de forma intrínseca. Olímpia convocava els jocs i esdevenia una litúrgia cívica profunda i transversal. En aquells encontres, el múscul i la bellesa, la glòria i la derrota, l’èxit i el fracàs creaven un clima purificador i generaven horitzons de futur a una humanitat fatigada per les guerres i la violència. Els Jocs de París ens descobreixen aquell moment en el qual la humanitat afrontava la modernitat i no acabava d’alliberar-se de les cadenes que la mantenien esclavitzada al passat. Els Jocs que idearen el Pare Didon, primer, i Pierre de Coubertin, després, s’han convertit en instants de llum i de reconciliació amb alguns del valors essencials i de consens universal.
Més ràpid, més alt, més fort
28/07/24 0:30
También en Opinión
- Una DANA y la calima marcan el tiempo en Mallorca este fin de semana
- Cataluña pone cifras a la financiación: Baleares es la segunda que más aporta y la tercera que menos recibe
- La mujer fallecida en Es Molinar era una conocida doctora de Son Llàtzer
- El agresor del concierto de Karol G es yerno de ‘El Pablo’ y cumplió dos años de cárcel por narcotráfico
- La reina Sofia, en Mini por el centro de Palma
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.