Jocs d'impostos

Quan s'hi posi, a més d'explicar el dèficit públic que generaran els Jocs (és sabut que aquests grans esdeveniments només beneficien els grans organismes esportius, que hi sumen apoteòsiques exempcions fiscals als mecanismes per esquivar impostos que practiquen non-stop des de les seus a Suïssa i paradisos similars), Macron haurà de pensar-se si accepta la candidatura de Lucie Castets, una economista i alta funcionària que s'ha distingit per les seves propostes per lluitar contra el frau fiscal, incrementar els impostos a les grans corporacions (o fer que paguin almanco com la mitjana de les empreses) i aturar la privatització i reducció de l'administració pública en favor d'atorgar negoci a consultores que, com ha demostrat, acaben costant més diners del que costen els funcionaris perduts.

Castets ha estat presentada com una radical per dir que l'administració francesa és plena de magnífics funcionaris que cada dia més s'han d'enfrontar a la potinera ingerència dels polítics. Curiosa paradoxa, la que suposa aquest debat silenciosament interromput pels Jocs Olímpics, un esdeveniment que només és possible per l'onerosa participació de l'estat però del qual se'n duen els mèrits i els panegírics organitzacions com el COI, perpètua medalla d'or en l'esport d'escapolir-se dels impostos.