Per por de mal any, no deixis de sembrar

Des de fa algun temps intent enganxar-me, sense massa èxit, al corrent de pensament historiogràfic centrat en el protagonisme de les emocions en la història. Vet aquí que la publicació de Robert Peckham titulada Miedo. Una historia alternativa del mundo, de la qual n’hem vist diverses crítiques a la premsa aquest estiu, ha tornat a encetar-me ferides i interrogants que continuen sense resposta. Tanmateix la història de la humanitat també es pot interpretar com una sèrie que conté l’essència de totes les sèries del món. A mesura que creix el nombre de líders mundials que representen valors autoritaris i treballen per retallar llibertats en nom de la seguretat, també creix un cert desencís davant la qualitat de vida del gènere humà. La fe en la mateixa humanitat que, en part, i amb tots els respectes, semblava substituir la fe amb els diferents models tradicionals de transcendència, també hauria entrat en una fase de devaluació. El negociat global dedicat a fabricar por, espantar i torbar l’estat d’ànim de la humanitat produeix temor i aprensió que es onsumeix de forma natural. La por mou el món, però no tothom reacciona igual davant els mals auguris de futur, molts dels quals ben fonamentats i amb evidències contundents. Tanmateix, cada cultura, cada civilització, gestiona la por de forma diferent, però només aquells que sembren futur i actuen somiant un demà millor acaben encertant el camí correcte de la història. Des de l’antiguitat fins als temps actuals un fil de pessimisme i de decadència han acompanyat gairebé sempre el sentit de la història. Si s’observa en perspectiva la llarga història de la humanitat ben aviat hom constata que els sembradors de futur han assumit el paper de dissidents i d’alternatius. En tenim un exemple molt potent a les Illes Balears amb el debat sobre el model de societat de futur que volem, un model que passa obligatòriament per reformular el model turístic. La nostra generació ha acompanyat la societat turística des dels inicis fins a l’actualitat. Sabem de què parlam. Però sobretot tenim ben apamada la realitat que ens envolta i fa dècades que hem perdut la innocència. Tenim un problema greu i calen solucions contundents, gent valenta i crítica, amb mobilitzacions i gestos permanents que ens portin a preparar el país per sembrar-hi allò que s’esperava recollir a mig i llarg termini. Els turistes que vindran seran molt ben acollits, com ha estat sempre. Allò que ha de canviar és el sistema i el relat dels poders que fabriquen por, fins al punt de comprar, sense escrúpols, mercenaris acreditats com a rigorosos i fiables.