Puigdemont, Le Senne i lleixiu

Per truc, el de Trump en reaparèixer després de l'atemptat sense marca ni crostera a l'orella. També és inexplicable que el seu atacant disparàs dalt d'un edifici ple de personal de seguretat o que el públic l'assenyalàs sense que els franctiradors no el localitzassin. Tot plegat, molt rar. Tant com l'atemptat de Hamàs a l'octubre: el millor servei d'intel·ligència del món, el que subministra les eines als agents espanyols per espiar independentistes i esquerrans, no es va adonar que un grup de 1.200 terroristes travessava la frontera israeliana? Desenes de terroristes volaren en parapents motoritzats, uns vehicles lents que fan un renou eixordador, sense que els militars israelians ni s'ho ensumassin. Que a Nagasaki no hagin convidat Israel després de matar 40.000 palestins com a represàlia per aquest crim terrible és comprensible. Que cap dels G7 hi hagi volgut anar per solidaritat amb els genocides, fa feredat.

Amb tant de surrealisme sagnant, no és d'estranyar que el magí de tants s'inclini cap a les teories de la conspiració i que n'hi hagi que acabin bevent lleixiu o defensant el terraplanisme. Segons Marta Marchlewska, experta en teories de la conspiració de l'Acadèmia Polonesa de Ciències, hi ha persones que necessiten posar ordre i reduir la seva angoixa pel món caòtic en el qual viuen cercant explicacions senzilles que els facin una sensació d'ordre. Una d'elles és el president del Parlament, Gabriel Le Senne. Negacionista climàtic i de l'arrel masclista de la violència de gènere, Le Senne ha acabat imputat per delicte d'odi per trencar la fotografia d'una dona violada i assassinada pels autors del cop d'Estat del trenta-sis. Si continua de president i no el condemnen a presó per delicte d'odi, també serà incomprensible. Farà ganes de beure lleixiu.