En els darrers anys el concepte de sobresaturació ha estat ‘adjudicat' de manera quasi exclusiva a l'activitat turística de la mà del mantra que ‘aquí només vivim del turisme'. Tot i ser una part important del problema no n'és l'única causa. Requerim una anàlisi holística de tots els motors que provoquen saturació, i no atribuir tot el creixement poblacional al turisme. S'escau, igualment, abordar la quantificació i el seguiment del potencial de creixement dels diferents planejaments municipals aprovats, que ens condueixen cap a una Mallorca amb més de dos milions d'habitants, i caldrà posar damunt la taula si volem o no revisar aquesta tendència.
En els darrers 10 anys la població de Mallorca ha crescut una mitjana d'uns setze mil habitants per cada volta al sol i actualment ja anem pels 940.332 habitants. La pressió màxima va recuperar el 2022 xifres prepandèmiques i es va enfilar fins als 1.474.021. Tanmateix, la pressió humana no és sempre evident ni viscuda per a tothom amb la mateixa intensitat. És per això que també es parla d'una pressió (encara difícil de calcular) sobre l'entorn rural i natural, de baixa intensitat i d'efecte lent, l'anomenada pressió humana difosa.
El mercat de treball balear està clarament enfocat al sector dels serveis, principalment al turisme. En aquest sentit, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social manté una tendència creixent, amb 472.912 afiliats el 2023 i un increment del 27,75 % respecte a l'any anterior. L'atur també ha augmentat un 5,69 % aquest darrer any. Així doncs, es manté la inèrcia: la nostra activitat econòmica, en conjunt, atrau treballadors del sud global i la Península, però també un substrat cada vegada major d'estrangers que compren habitatges a la nostra illa. Les Balears és la comunitat de l'Estat on la compravenda d'estrangers no residents és major, gairebé un de cada quatre habitatges comprats el 2023 eren de mans estrangeres.
L'any 1998, segons IBESTAT, la densitat poblacional a Mallorca era de 176 habitants / km², en comparació amb els 252 habitants / km² al 2022. Si fitam la mirada en altres illes de la Mediterrània comprendrem millor en quin punt ens trobem els mallorquins. Malta és l'exemple paradigmàtic de construcció sense mesura i compta amb una pressió de 1.732 habitants per km². En l'extrem oposat tenim Còrsega. Una illa més extensa, però també menys habitada, que compta amb 40 habitants per km².
Posats en situació, als mallorquins ens toca decidir si volem emprendre el camí de Malta o si volem apostar per un model més semblant al de Còrsega. De la nostra capacitat de reacció en depèn la qualitat de vida de les generacions futures.
Aquest article està englobat dins l'Observatori de les Transicions del Fòrum de la Societat Civil, que analitza les transicions ambiental, econòmica i social de la societat mallorquina a través de l'evolució de diferents indicadors per determinar si avancem cap a un model sostenible.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Obviament a Còrsega hi ha més qualitat de vida pels residents. És hora de tomar hotels i de desturistificar, ho sap tothom