Nedava tranquil quan sent que m’increpen. Un patró, regirat, m’ha passat massa aprop. Me diu de tot. Potser sí que estic a més de 50 metres, segur que a menys de 200. Tenc per un meu costum un trajecte, horitzontal a la vorera, de punta a punta d’una rada, evitant els vaixells fondejats (cada any algun més); fa més de 30 anys i mai havia tengut cap incident. El GOB me redimeix amb una campanya per ampliar fins als 200 metres la distància a la costa en zones rocoses amb limitació de velocitat, com regeix ara a les platges, i que ells proposen ampliar fins als 300. La campanya inclou imatges dels perills de la velocitat i la saturació, que ens resulten quotidianes.
La llibertat, connatural a la mar, s’ha de gestionar amb seny i, avui, som tants, que no basta. La regulació és insuficient, i insuficients, ridículs, els recursos de la policia nàutica, avesada a conviure amb els usos i ocupacions il·legals o amb l’activitat clandestina. La tràgica mort d’aquest jove a Cala Bona, que se suma a un enfilall de casos, hauria de marcar un punt d’inflexió en matèria de seguretat i vigilància, i de responsabilitats.
Però també cal aturar la invasió de renou (motors, festes i demés) i de brutor, protegir la mar dels efectes nocius de la pressió humana sobre flora i fauna. Pacificar-la. I vetllar pel paisatge: hem convertit l’horitzó magnífic d’una platja natural amb un mostrador de fira nàutica. Ja sabem que, per recòndita que sigui la cala, allà hi trobarem vaixells, que com a mínim respectin la distància a la vorera. I la posidònia. No m’agraden les balises, però, si no queda més remei, n’haurem de posar arreu per delimitar zones de bany. Les limitacions són antipàtiques i complicades, però absolutament imprescindibles; i no poden basar-se en posar-hi preu, ens calen criteris democràtics i socials, o el luxe, soberg, ens expulsarà a tots.
El Govern, mentre va eliminant límits al creixement per la via expeditiva del decret llei, se mostra disposat a prendre mesures, diu. Però no vol reaccionar per «percepcions», diu. Ho ha d’estudiar, diu. Ésser rigorós. Esperem que massa llegir no els faci perdre l’escriure. Per segons què, han demostrat tenir la ploma falaguera. L’Estat, mentrestant, com sempre, descomparegut.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
No haver posar límits al creixement quan tocava ha degradat les Illes a un extrem de difícil retorn. El sistema polític en què un diu blanc, i l'altre automàticament negre, per després reconsiderar el blanc quan toca poder, i no fer res. Esper que la gent es rebel•li contra aquest sistema inútil. No hauríem d'anar a votar. I això sí, tot i la mediocritat de l'esquerra, ha estat la dreta que mai ha volgut límits.