Llegesc (Ultima Hora, 30 d’agost de 2024) que el senyor Juan Antonio Amengual, batle de Calvià, va fer broma sobre que el rei En Jaume «fue el primer y más insigne turista de Calvià». El xiscarrillo, més que broma, ha estat una manera poc digna d’expressar-se a favor de mantenir intacta la vigència del model turístic a Mallorca impulsat a partir de mitjan segle XX. I que l’habitual colla d’ecologistes i derivats malda per ensorrar, amb la malignitat habitual de qui vol arruïnar la vida als mallorquins, a tots: aborígens, nouvinguts i en procés de venir. Amb l’afegit, ara, d’un gruix considerable de ciutadans indignats i farts que, incomprensiblement, mosseguen la mà que els dona menjar. «Vivim del turisme» és l’evidència esgrimida pels qui no volen cap canvi. Mentre els més intel·ligents parlen de canviar coses… per tal que no canviï res. Aquesta és la trama que sustenta les paraules del batle calvianer.
El que sorprèn del xiscarrillo del Sr. Amengual és la imperícia en què ha estat pronunciat. La frívola simplificació ha convertit un rei protagonista d’un episodi bèl·lic en un esplèndid estiuejant. Per l’estil de Ricard Cor de Lleó quan se n’anà cap a Jerusalem per dirigir la Tercera Croada (1189), amb un èxit molt menor que el Conqueridor. O com dir que Cristóbal Colón fou el primer turista que va anar a Amèrica. I darrere ell Hernán Cortés i Pizarro Altamirano. No sé com s’ho prendrien per allà –bé, sí, com un insult a la raó, només per començar–, però sí a les Espanyes: una ofensa a la pàtria en tota la regla. Perquè equivaldria a reduir tot això de la Hispanidad a una festassa turística, exòtica i xarlotesca, amb avions que cada any no dibuixen bé al cel la bandera espanyola i paracaigudistes que s’enganxen a les faroles.
El desafortunat xiscarrillo també ha tengut la virtut de convertir un fet històric d’innegable transcendència en una mena de visita de cortesia. Que, de retruc, negligeix el passat anterior a l’any 1229, des de l’immediat període musulmà al llunyà talaiòtic i més. Perquè la història de Mallorca, en lloc de començar al principi, ho faria arran de la conquesta jaumina. La proposta no sorprèn perquè a l’hora de deixar de banda els antecedents ja sabem que els moros no compten, perquè no eren mallorquins ni, sobretot, espanyols. En això hi han confluït conservadors, feixistes i arribistes espanyolitzants. La història de Mallorca, com la d’Espanya, comença amb la Reconquista. Encara que, per al cas, sigui un desvari aplicar el concepte de reconquista espanyola a una cosa que no va ésser ni una reconquista ni espanyola.
Tanmateix, el que sorprèn més de tot és el caràcter destructiu que, involuntàriament, atorga el Sr. Amengual al fenomen del turisme. Perquè l’estada poc ociosa del rei Jaume I i la seva tropa a Mallorca (certament, no anaren de pubs) va posar punt final, a punta de ganivet, a la societat mayurquina que patí l’escomesa. Va ésser realment un exercici, amb pocs precedents, de substitució de població.
Per descomptat que els mallorquins d’estirp catalana (la societat que va arribar a 1950, per entendre’ns) som el resultat únic d’aquella conquesta. Però això no significa que no puguem identificar-nos amb els vençuts per damunt de fidelitats històriques amb la pròpia nissaga. De manera que el paral·lelisme, mutatis mutandis, no per fàcil, deixa d’ésser una realitat plausible. Perquè la selecció turística, com la conquesta, ha estat implacable i radical en la liquidació de l’ordre tradicional, amb l’arraconament o deportació interna dels autòctons. I aquí sí que el xiscarrillo del Sr. Amengual és assumible, malgrat la perplexitat que ha de generar als partidaris del trivial «vivim del turisme».
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Gran article. S'hauria de saber que la història d'Espanya que es té per vàlida per la majoria de gent és molt més que discutible. S'ha engrandit la castellana i s'ha minimitzat la dels països catalans
Todo esto para hacernos creer lo de la "nissaga catalana", y dejar claro que una sustitución poblacional con sangre le parece bien, y otra con dinero no. Jaume I (que se llamó Jaqme, en su lengua occitana) pasó a cuchillo a 20.000 mallorquines, como se relata también en las crónicas del otro bando. Si solo está de acuerdo con Amengual en ese aspecto del paralelismo, quizá les afecta a ambos el mismo tipo de miopía. Lo crea o no, aún existimos los mallorquines con sentido común, pese a que ustedes pretenden sustituirlo por ideología.