El primer turista

Mentis als progres que s’entesten a tombar mites: el Rei en Jaume és el primer turista a visitar-nos, de manera que si atonyinava moros no ho feia com a colonitzador, sinó com a turista. Clar i net: el fet de galtejar als autòctons ve d’antic, fa part del paquet turístic. Així que ja n’hi ha prou de desqualificacions, tan enverinades com superficials, pel sol fet que entrés a Mallorca repartint cleques a tort i a dret. Al capdavall els quatre policies alemanys que el mes passat baldaren a cops un honest taxista ja s’han incorporat a la comissaria d’Essen més eixerits que un gínjol, atès que durant les vacances havien pogut alliberar adrenalina a dojo. El Rei en Jaume en va ésser un pioner. Aquesta nova perspectiva, que hem d’agrair al batlle de Calvià, el senyor Juan Antonio Amengual, en el discurs que ha fet en commemoració del 795è aniversari del desembarcament, anul·la les campanyes difamatòries en contra del venerable monarca perquè, tal com se’ns repeteix contínuament des de la dreta empresarial i política, un turista és un amic. Altrament, cada vegada que el senyor Amengual parla obre més línies de controvèrsia que carrils té una autopista. Heus aquí que ha titllat de turista el Rei en Jaume...! De guiri...? Sí, evidentment. La indústria hotelera de Calvià es nodreix d’alemanys i britànics, la qual cosa ens permet suposar que un turista, per al senyor Amengual, és un estranger. En aquest cas, sempre d’acord amb el notable discórrer amengualià, el Rei en Jaume també ho era i fet que al llarg de la història se l’ha considerat l’exemplar més esplèndid dels Països Catalans, hem de convenir que, per analogia, tots els catalans són estrangers en relació a Espanya. I vegem, no és que ens acabi de descobrir l’Havana, som molts els que ho sabem de sempre, però és rellevant que un alt càrrec del Partit Popular (guingueta balear) reconegui una realitat contrastada que, paradoxalment, els seus s’entossudeixen a negar. Els coetanis i els d’altre temps. Noranta anys enrere, l’agost de 1934, Ventura Gasol va visitar Mallorca, en representació de la Generalitat, amb motiu del 150è aniversari del traspàs del pare Serra. I com va enfilar-se la dreta! La d’alt llinatge, la botiguera, la de les casernes i de les sagristies... Cas de disposar d’un Juan Antonio Amengual, capaç de fer-los entenedor que catalanitat i estrangeria són sinònims, Gasol hauria estat rebut amb més reverències que miss Dina Moore Bowden. Però no va ploure d’aquest tro. Així que s’ho prengueren malament perquè el pare Serra havia estat, segons els jesuïtes, «hijo fidelísimo de la Iglesia y de España» i no podien consentir que se l’emportessin de trofeu cap a la plaça de Sant Jaume. Llorenç Villalonga també va posar el crit en el cel. Villalonga es declarava volterià, no gaire pròxim a l’Església. Però tocant a l’espanyolitat de Mallorca, poca broma. Coincidia plenament amb els jesuïtes. Per a l’autor de Bearn, el fet que el pare Serra fos catòlic i parlés castellà amb les guarnicions espanyoles de Califòrnia, era motiu més que suficient per a rebutjar qualsevol sospita de catalanitat de la seva biografia. El senyor Juan Antonio Amengual va fer el discurs de Santa Ponça en castellà. Comme il faut. Déu meu...! Desconec si la religió fa part important de la seva vida, però ben segur que es declara catòlic abans que català. Qüestió de principis.