Arran d’una recent expedició mallorquina a Perpinyà, commemorativa de la mort del rei Sanxo, integrada per polítics i participants, he llegit algunes afirmacions que els qui estam en l’ofici estam obligats a rectificar. Resumiré els efectes principals del que ha estat dit. Resulta que el Rosselló era Occitània i els seus habitants eren occitans. En conseqüència, parlaven occità. Nunyo Sanç, el comte del Rosselló, era, doncs, occità. I el rei Sanxo, per descomptat, també. Els pobladors d’allà que recalaren a Mallorca, en un nombre no desdenyable, eren occitans. L’article salat també és una peculiaritat occitana: si era vigent a la major part de Catalunya era, simplement, causalitat o invenció d’algun pagès catalanista com mossèn Alcover. I, evidentment, qualsevol particularitat mallorquina era occitana, mai catalana. Després hi ha disquisicions més puntuals, com la referida a la bandera actual, atribuïda (quin desbarat!) al rei Sanxo.
Impugnar aquest tropell de bajanades és fàcil encara que no és possible entrar-hi en detall per falta d’espai. Però sí bo de resumir: convertir el Rosselló en Occitània és una barbaritat, un exercici colossal de frau. A l’edat mitjana ja es considerava integrat a Catalunya (a vegades com un apèndix) i així ho expressava Jaume I el 1244: «universa Catalonia a Salsis unque ad Cincham». Occitània era una altra realitat, germana, sí, però diferent. Montpeller (territori dels dominis de la Corona de Mallorca) sí que era part d’Occitània. Però el rei Sanxo, ves per on, havia iniciat negociacions per vendre el senyoriu al rei de França i només la seva mort estroncà aquesta magna operació immobiliària. Jesús, quina paradoxa! Quant a la llengua, els rossellonesos sempre han anomenat ‘català’ (perquè indubtablement ho és) a l’idioma que parlen i, amb independència del factor lingüístic, s’etiqueten com a catalans (i molts, avui, també, francesos, però mai occitans).
De tota manera l’opció occitanista sempre ha planat a Mallorca com una arma de desinformació massiva contra la catalanitat històrica. Durant segles no hi hagué cap problema a l’hora d’assumir la petja catalana després de 1229. Però la narració va ésser canviada fa mig segle per Gabriel Alomar Esteve, un arquitecte amb ínfules d’historiador (sense acreditació), en un llibre ple d’errors metodològics en el qual feia aflorar occitans per tot: fins i tot convertí els empordanesos en occitans! I ho reblà don Álvaro Santamaría, un insigne catedràtic de províncies, que decidí tirar pel camí del mig: rossellonesos i occitans eren, tots plegats, francesos meridionals. Amb el fals dni que els atorgà es tractava d’amagar la filiació catalana dels primers. I per aquí han tornat a aflorar els tirs. Som davant l’ocultació sistemàtica del vincle català de la història de Mallorca. Res pus. I ara algun portantveus, segurament entès en la seva matèria però no en Història (escrits canten) s’ha dedicat a potenciar el desvari. En realitat, ja fa temps que ho fa.
El problema del desficaci és la incidència sobre el públic. No podem descartar que quan parlam de fa set segles el lector tengui pocs o inadequats instruments per calibrar allò que pugui ésser una trivialitat o una mentida disfressada de competència erudita. O una impostura historiogràfica que exigeix la refutació. És cert tot això que ha estat dit del rei Sanxo i Occitània? No, no és cert. Tot està als llibres, als documents, en les cròniques, en l’arqueologia i en la vida del present (almenys hi ha estat fins fa quatre dies). La història dels reis de Mallorca no va acabar bé i n’hi ha que set-cents anys després no hi poden donar passada. Tanmateix no està escrit que la història acabi bé. Justament quan aquesta història és contada de segons quina manera és quan una bona part dels lectors poden quedar en indefensió intel·lectual. I també els polítics confiats.
12 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
joÈs divertit imaginar que puguin esser sa mateixa persona, però pos messions que no. Hauria d'esser un actor molt bo per fer dos personatges amb sa mateixa mentalitat simplista, sectària, espanyolista i castellanitzadora, però que s'expressen d'una manera tan diferent. Aquest sap escriure en català, no crida amb majúscules però llança uns eixabucs que me recorden sa nina de 'El exorcista'. Pareix que està robotitzat. En canvi s'altre ès terròs, crida amb majúscules i segur que no sap escriure en català. No poden esser sa mateixa persona! 🤣🤣🤣
LluísNo se preocupi en debatre amb @occità és el mateix Angelcaido.
OccitàEs dia que te molestis a lletgir qualque publicació en occità (per internet n'hi ha un parell) descobriràs que escrius en català i no en occità, i també tendràs clar que es mallorquí ès una varietat o un dialecte de sa llengua catalana, no de sa llengua occitana. Cap mallorquí que provi de lletgir un text en occità dirà que aquella ès sa seva llengua, ni identificarà es mallorquí com una varietat o un dialecte de sa llengua occitana, per molt consemblant que sigui. Comparant una publicació en català amb una altra en occità, qualsevol mallorquí tendrà clar quina ès sa seva llengua i quina no no ès. Ses mentides i ses manipulacions tenen ses cames molt curtes! Ningú que tengui una mica de coneixement filològic te dirà que un dialecte ès superior o inferior a un altre. Ben al contrari, tots es filòlegs de totes ses llengües tenen ben clar que no hi ha dialectes més bons ni més dolents. Això són prejudicis populars, de sa mateixa manera que es supremacisme castellà ès un altre prejudici, en aquest cas fomentat per sa política castellanitzadora de s'Estat. Ni es català ni cap altra llengua viva són un invent, i parlar de "robar" un idioma ès ridícul i impropi d'una persona que vulgui tenir un mínim de rigor filològic. D'altra banda, ets historiadors saben que es mateixos mallorquins eren considerats catalans durant s'època medieval i sa llengua que parlaven ja s'anomenava "català" o "catalanesc". Per tant, no ès cap invent des "catalanistes" des segle XIX i qualsevol intoxicació espanyolista que facis queda neutralitzada consultant sa documentació de s'època medieval. En aquest fòrum has mostrat de sobra sa filassa espanyolista: sa llengua occitana t'importa un rave perque ni la coneixes; just cerques enfrontar es mallorquí contra es català ficant s'occità pes mig, a fi d'afavorir sa castellanització. Ni tan sols dissimules: combines sa falsa reivindicació de s'occità amb sa catalanofòbia malcarada, parlant de "invessors" (sic), "que rebenti el que ens vulgui mal", "no volem tuteles ni tuties" (en quina llengua escrius això?), "controlar, tutelar i adocrinar" i altres expressions victimistes per l'estil, impròpies d'una persona benintencionada que vulgui divulgar es coneixement filològic i històric sense apriorismes ni prejudicis. Precisament es teus comentaris sempre regalimen aprorismes, prejudicis i catalanofòbia amb mals arrambatges. Són sa típica intoxicació espanyolista obsessiva i sectària, maldament escriguis en català per despistar i perque no saps escriure en occità ni t'interessa. Entre un historiador condret i professional com en Gabriel Ensenyat i un intoxicador malalt de catalanofòbia com tu, tenc ben clar qui mereix sa meva confiança.
OccitàNo m' ha respost, quina titulació acadèmica té.? Ja ho supòs, "cunyao "de barra de bar.
LluísEs català és un invent des catalanistes des segle XIX, es quals van robar i transformar en idioma es seu dialecte de s'occità xerrat a catalunya, ja que aquesta llengua estava molt poc utilitzada a s'antiga occitània, ja que sa REPUBLICA francesa (i no es borbons ), tenien clar que una sola nació, una sola llengua, i van imposar es Francès sobre sa resta de llengües, llavors es catalans, va ser quan es van apropiar del nom de sa llengua. Sa prova de tot això, és que no hi ha cap text ni estudi que xerri de sa llengua catalana en si, abans des segle XIX.
LluísEs dia que te molestis a lletgir qualque publicació en occità (per internet n'hi ha un parell) descobriràs que escrius en Català, un de tans dels DIALECTES que té sa llengüa occitana. Es mallorquí, valencià i català són dialectes germans de sa mateixa mare llengua occitana, I SON SA MATEIXA LLENGUA, però es dialecte mallorquí no es fill ni inferior al DIALECTE català. Així com el argentí, mexicà i cubà són dialectes germans de sa mateixa llengua mare castellana, i són sa mateixa llengua, però es dialecte cubà no es fill ni inferior al mexicà. Ningú entendria que un noticiari cubà es fes amb un locutor mexicà, i nosaltres no volem veure noticiaris ni TV amb es dialecte català, les volem veure amb qualsevol dels dialectes de ses nostres illes, perque ens agraden MES els nostres dialectes que es dialectes externs invessors. Visca Mallorca i es mallorquins, i que rebenti el que ens vulgui mal, no volem tuteles ni tutias, som com el germà petit quan el gran germà ens vol controlar, tutelar i adoctrinar, i no necesitam tuteles ni doctrinas, volem volar lliures e independents.
joQuant Jaume I va conquerir Mallorca l’any 1229, es suposat pare de sa suposada llengua catalana es Beat Ramón Llull, encara no habia nascut, llavors es evident que el rei en Jaume i es seus colonitzadors no podien xerrar mai una suposada llengua que encara no había nascut. Es nostre gran cult inmemorial mallorquí Beat Ramón Llull va fer estudis i escrits de ses multituts de llengües que empleaba, però místicament no té cap test que xerri de una suposada llengua catalana de sa que ell teòricament era es pare de sa mateixa, però si en té bastants de sa llengua occitana que realmente ell va ser es gran divulgador de sa mateixa per tot el món conugut per el qual ell va viatjar. En es segle XVII, quan ses imitaciones de Ausias March ja les habían reduit a fórmules, els poetes seguiexen admirant es seus versos, i Lope de Vega escriu aquestes paraules de alabança del poeta valencià, «Castísimos son aquellos versos que escribió Ausiàs March en lengua LEMOSINA, que tan mal y sin entenderlos Montemayor tradujo. Es a dir, que de sa suposada llengua catalana res de res, ja que el segle XVII encara no existía. Memòria històrica.
OccitàEs dia que te molestis a lletgir qualque publicació en occità (per internet n'hi ha un parell) descobriràs que escrius en català i no en occità. Cap mallorquí que provi de lletgir un text en occità dirà que aquella ès sa seva llengua, per molt consemblant que sigui. Comparant una publicació en català amb una altra en occità, qualsevol mallorquí tendrà clar quina ès sa seva llengua i quina no no ès. Ses mentides i ses manipulacions tenen ses cames molt curtes!
mira un assenyat. gràcies per combatre la ignorància
OccitàPer a curiositat me digui quina titulació acadèmica té, ? La del senyor Ensenyat ja la sabem.