No del tot humà

Ha de ser grossa l’amenaça de l’ús abusiu de la intel·ligència artificial en el món musical si en el primer cas de frau a gran escala ha irromput, i des del minut u, l’FBI; i si ho ha fet acusant de frau, conspiració per delinquir i alguns delictes més que, sumats al vessant fiscal, podrien suposar a l’acusat una desena d’anys de presó. L’acusat és Michael Smith, un tipus que rere un nom vulgar ha estat creant centenars de milers de cançons amb IA i engegant bots (programaris que fan tasques repetitives a la xarxa) a mansalva per simular-ne la reproducció voluntària i personal (en el sentit d’humana) i així obtenir milions de dòlars en concepte de drets d’autor i beneficis. Hom calcula que en els moments més fecunds Smith aconseguia, si es pot dir així, 661.440 reproduccions dia de les seves ‘creacions’, que li suposaven uns 1,2 milions de dòlars l’any. I no ho feia del tot malament, en el sentit de ser groller, perquè era conscient que un nombre exagerat de reproduccions el faria sospitós però una xifra raonable li permetria anar fent la viu-viu en el procel·lós i críptic univers d’Spotify i ginys similars, on regna allò que vals tant com et reprodueixen (que, ja que hi som, no deixa de ser un principi darwinià).