Els anys de la memòria
21/09/24 0:30
Cap cas de troballes de persones assassinades i fetes desaparèixer queda sense una investigació judicial per establir el que ha passat, excepte les de les víctimes del franquisme. Aquest terrible detall ja ens deixa clara la manera en la qual s’ha tractat, en aquest país de democràcia feble i condicionada, a un col·lectiu molt nombrós de persones (de víctimes, i de les seves famílies, que també ho són) que han hagut de veure com després de quaranta anys de dictadura (en el silenci i la por), la transició no transitava per a ells. Els milers d’executats desapareguts han restat amagats als cementiris, a les cunetes, a les fosses, no anys sinó dècades. Si haguessin estat de la División Azul probablement l’Estat s’hauria esforçat més.
También en Opinión
- La Seguridad Social avisa que si cobras una pensión de viudedad y no cumples estos requisitos te la pueden quitar
- Cunde el miedo entre los alemanes a que se ocupen sus segundas residencias en Mallorca
- La queja de un paciente de Son Espases: «Métete en la cama ya y no molestes o llamo a seguridad»
- «Ni somos estafadores ni nos aprovechamos de nadie, pero parece que hay gente que quiere hacernos daño»
- El mazazo al clan de 'El Pablo': un búnker para vender droga, un kilo de cocaína, 274 plantas de marihuana y un buda de la suerte
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
AngelcaídoVostè viu d’això. Sense la MH vostè no seria pràcticament, res.
La cara es el espejo del alma. Esta claro.
DOS COSITAS SOLAMENTE. 1) UNA MEMÒRIA DEBE SER HISTÓRICA Y NO MIRAR SOLO A UN LADO. ( para eso ya sufrimos a Franco) 2) CUÁNTAS personas hay en España VIVIENDO DE ESTO?