Jesús Jurado21/09/24 0:30
TW
3

Cap cas de troballes de persones assassinades i fetes desaparèixer queda sense una investigació judicial per establir el que ha passat, excepte les de les víctimes del franquisme. Aquest terrible detall ja ens deixa clara la manera en la qual s’ha tractat, en aquest país de democràcia feble i condicionada, a un col·lectiu molt nombrós de persones (de víctimes, i de les seves famílies, que també ho són) que han hagut de veure com després de quaranta anys de dictadura (en el silenci i la por), la transició no transitava per a ells. Els milers d’executats desapareguts han restat amagats als cementiris, a les cunetes, a les fosses, no anys sinó dècades. Si haguessin estat de la División Azul probablement l’Estat s’hauria esforçat més.

El final del túnel per a les víctimes s’ha torbat molt a arribar, i ho va fer, a les Balears, amb dues lleis cabdals: la de Fosses i la de Memòria Democràtica, obrint una etapa nova de respecte i reconeixement. La primera va servir per possibilitar i impulsar la iniciativa pública en l’obertura de les dotzenes de fosses a on encara es trobaven centenars de persones assassinades. Des de 2015 fins a l’any passat s’han obert gairebé totes les que es coneixen, localitzant-se més de tres-cents cossos, més de cinquanta d’ells ja identificats i retornats a les seves famílies. La feina d’obrir fosses ja està finalitzant, falta identificar les que es pugui.

La segona llei, la de Memòria Democràtica, és també de gran importància, perquè ens ha permès avançar aquests anys en tot el que no és estrictament excavar les fosses, coses com el reconeixement públic de totes les persones i col·lectius que foren assassinats o patiren repressió defensant un règim democràtic o lluitant contra la dictadura; retirada de vestigis antidemocràtics dels espais públics; creació de rutes i llocs de memòria, museus i contextualitzacions. L’imprescindible per exercir la pedagogia necessària per a la nostra societat, perquè es conegui la veritat que es va silenciar per dècades: Que va haver-hi una guerra, sí, i que va haver-hi actes terribles per les dues bandes. Però també que el terror sistemàtic, a escala global a les Balears i perllongat en el temps, el va exercir de manera planificada el franquisme, una dictadura sorgida de la Guerra Civil en la qual havia derivat un cop d’estat militar fracassat. Acabada la guerra, el franquisme va assassinar centenars de persones a les Illes simplement per haver fet costat a un estat democràtic.

Aquesta és la llei que derogarà el PP. Es farà a iniciativa dels feixistes de Vox, que entonen el ‘Cara el sol’ en el Parlament i estripen fotografies de les víctimes, però serà Margalida Prohens qui ho possibilitarà. Un PP que és incapaç de superar la seva fundació per part de ministres franquistes, que és incapaç de sortir del seu bucle i condemnar la dictadura. Es diuen a ells mateixos que són demòcrates, però intentaran esborrar els anys de la Memòria, i es cobriran de vergonya altra vegada tractant de silenciar a les víctimes i ignorar els seus drets, que són Drets Humans. Algú imagina al govern alemany eliminant la seva legislació de memòria i dient que no fa falta xerrar dels camps d’extermini, que no és bo per la ‘concòrdia’? Ho podran adornar com vulguin, però Prohens està comprant-se uns pressuposts de 2025 pagant al fatxum amb la derogació dels drets de les víctimes del franquisme. I això la gent de Mallorca no ho oblidarà.