Diversificació: del discurs a la realitat

Recentment hem presentat la segona edició de l’informe ‘Evolució de les transicions’, i les dades que hem recollit semblen mostrar que no. De fet, partint de la situació macroeconòmica s’observa una tornada a la normalitat prepandèmica. S’ha de recordar que les Illes Balears foren, juntament amb les Illes Canàries, la comunitat autònoma més afectada per la crisi de la covid. El 2022 les variables econòmiques es mostren ja per damunt dels seus valors del 2019. Major renda per càpita i per família, despesa de les llars, caiguda de l’endeutament públic i del deute per càpita i la càrrega fiscal. És important tenir en compte que alguns d’aquests indicadors tenen com a denominador el PIB, i per això la seva variació té caràcter contra cíclic: augmenten en moments de crisi i cauen en moments de recuperació.

Però, més enllà d’aquests valors superficials, hi ha senyals que l’estructura econòmica balear estigui transitant cap a un altre model? Tot i que és obvi que un canvi d’aquestes característiques no es pot donar en tres anys, les dades que hem recollit a l’informe recentment publicat no apunten a cap canvi. El pes del sector comerç, transport i hoteleria ja es situa en un terç del total de l’economia, per damunt de la dada de 2019. El sector públic i l’activitat immobiliària creixen lleugerament. En el cas d’aquesta darrera destaca també el fort creixement de les compravendes duites a terme per estrangers, passant d’un 22 a un 32 % del 2019 al 2022. Per contra, les activitats científiques i tècniques, el sector primari i la construcció perden pes respecte a la situació prepandèmica, seguint la dinàmica estructural de les darreres dècades. Per la seva banda, el sector industrial creix en relació amb el 2019, tot i que la manufactura es manté estancada.

Pel que fa a l’economia social i solidària, considerat un sector estratègic per la transició, pareix que tampoc hi ha gaires raons per a l’optimisme. El seu pes creix lleugerament superant el 2 % de les empreses, però no s’ha donat cap canvi en la contractació pública des del 2019.

En conclusió, l’estructura econòmica manté les dinàmiques històriques que la defineixen d’ençà del boom turístic, i els moviments dels darrers anys es mostren més com efectes d’una conjuntura determinada, la pandèmia, que com a moviments de caràcter profund. Una transformació d’aquestes característiques només es podria donar de forma exògena a partir d’un conjunt coherent de polítiques públiques variades, discrecionals i sostingudes en el temps.

Des del Fòrum de la Societat Civil continuarem treballant per impulsar que es vagin donant les passes en aquesta direcció, perquè la promesa de «diversificació econòmica» deixi de ser un discurs per convertir-se en una realitat. Ara ja és una necessitat inajornable.