TW
4

Recentment la presidenta del Govern balear va anar a fer una xerrada al Cercle d’Economia. Allà la Sra. Prohens va atacar el model de finançament pactat a Catalunya amb un argument que ens mostra com de resignats estam a la injustícia i a l’abús. L’argument fou que hi ha tres comunitats aportadores al sistema de finançament: Balears, Madrid i Catalunya. L’argument diu que si Catalunya deixa d’aportar poden passar dues coses: a) Que les comunitats receptores de recursos vegin reduïda l’arribada de doblers; b) Que Balears i Madrid hagin d’aportar el que deixa d’aportar Catalunya. És un argument simple, un argument propi d’aquell mític programa televisiu anomenat Barrio Sésamo: «arriba, abajo».

L’argument és pervers i simple perquè la seva conclusió és que el sistema s’ha de mantenir. És a dir, que els receptors d’ingents quantitats de doblers no poden veure reduït els recursos que reben i que els aportadors no poden deixar de continuar transferint milions i milions d’euros. És evident que aquesta posició de la presidenta del Govern respon a la consigna llançada pel seu partit i a l’agitació d’un sentiment existent a amples capes de la societat balear com és l’anticatalanisme.

El problema és que aquesta és una posició que va contra Balears perquè a Balears ens interessa canviar el sistema de finançament: deixar de ser dels que més pagam i dels que manco rebem. No només ens interessa sinó que la pròpia sucursal en aquesta terra del PP defensa un nou model de finançament autonòmic presidit pel principi d’ordinalitat. És a dir, defensen un nou model on Balears rebrà molt més i, per tant, si seguissim la lògica de Prohens o bé els receptors rebrien manco o els altres aportadors haurien d’aportar més. O és que la defensa d’un nou model amb el principi d’ordinalitat, en el fons, és pur ‘postureo’ i tenen assumit/pactat que les coses continuaran igual?

Refusar per Balears un model semblant al concert econòmic (recaptació de tots els imposts aquí i aportació a l’estat d’una quota per despeses comunes i solidaritat) és anar contra Balears. Perquè el concert suposaria que molts més dels imposts que pagam aquí quedin a Balears i no fugin mar enllà per no tornar. Perquè el concert està vinculat a la responsabilitat i l’esforç que es fa: si construeixen un sistema productiu sòlid i tens una bona fiscalitat tendràs premi (recursos), si ets un mans foradades improductiu tendràs càstig (pocs recursos). Alimentar mals vicis ni és el més intel·ligent ni és la millor recepta per la competitivitat, rebre molt encara que generis poc de manera estructural, no és un camí virtuós, d’excel·lència i a potenciar.

Si el sistema es reforma de bon de veres per ventura hi pot haver més aportadors, per ventura hi pot haver més recursos posats per l’estat o com a conseqüència de les noves regles, per ventura l’aportació de Madrid pot variar atès l’immens efecte beneficiós que li genera la capitalitat encara que d’això no els hi interessi xerrar als de Feijóo, per ventura hi haurà la valentia per minvar els mals vicis.

El que és insòlit és que el Govern vagi contra Balears. Si tenguessim una mica de memòria recordaríem que devers l’any 1991 el president Cañellas i els populars varen defensar un concert econòmic per Balears. Ai, ai, ai, l’hemeroteca...