Autodefensa informativa

A d’altres llocs també ho intenten. Fa anys, una professora francesa, Sophie Mazet, comentà als seus alumnes un article aparegut a una web d’humor, The Onion, que acabava amb una cita d’Obama dient «Foteu-vos!», i li xocà la nul·la sorpresa que els provocà: donaven per segur que ho havia dit i que la grolleria era part del llenguatge polític habitual i del d’Obama en particular, sense cap dilema. Deduí que els joves s’empassarien qualsevol cosa, tant notícies falses més o manco anodines com d’altres que, a més, incitassin a l’odi i al racisme, i que calia ensenyar no només a informar-se sinó, en paral·lel, explicar què és el periodisme i com treballen els periodistes, a identificar les fonts i cercar-ne d’alternatives, contrastar els continguts i tot allò que se’n podria dir metaperiodisme, o per ser més precís metaperiodisme per desconfiança o, com s’ha dit, autodefensa intel·lectual. Després hem vist que allò que ja mai no tindríem problemes per obtenir informació, sobre qualsevol et o ut de l’univers, era una fake-news més, i que cal afegir, a la tasca tradicional d’engolir el coneixement, la de donar poder als joves per determinar què és cert i què és fals. I cal començar aviat, perquè com ha dit el filòsof torontonià Christopher DiCarlo «Aprendre una llengua estrangera és molt més fàcil quan ets jove, i passa el mateix amb el pensament crític». Hi afegeixo un llibre magnífic i ben útil sobre un tema que, com tots, s’ha d’aprendre abans d’ensenyar: el de Normand Baillargeon Petit curs d’autodefensa intel·lectual.