TW
0

Un dels temes que a les Illes Balears es troben al centre del debat és el model turístic i les conseqüències que se’n deriven. La massificació turística que patim impregna diferents àmbits que afecten els habitants d’aquest país: precarietat laboral, crisi de l’habitatge, gentrificació, impacte ambiental, consum excessiu de recursos i territori, folklorització de la llengua i la cultura catalanes...

Tot això -que afecta directament la qualitat de vida dels residents- ha provocat un malestar creixent dels ciutadans que s’ha concretat en tota una sèrie d’actuacions que han fet palès que és necessari que la indústria turística decreixi, i que això comporti un canvi del model econòmic a les Illes Balears. Aquestes actuacions van des de mobilitzacions, convocades per la Plataforma Menys Turisme, Més Vida i altres col·lectius (que s’han autoorganitzat als pobles i barriades d’arreu del país per denunciar els efectes negatius de la turistificació) fins al I Congrés de Turisme del Fòrum de la Societat Civil, que ha proposat tota una sèrie de mesures per impulsar una transició del model econòmic, ecològic i social de les Illes Balears.

Aquesta pressió de la societat civil provoca que tant el Partit Popular de les Illes Balears com el Govern, presidit per Marga Prohens, i la resta d’institucions illenques en mans del PP canviïn el discurs envers aquesta qüestió. Per primera vegada els responsables polítics populars parlen de límits, creixement sostenible, mesures valentes, restriccions... Fins i tot la presidenta del Govern ha anunciat una mesa de diàleg amb la societat civil per a abordar mesures per a combatre els efectes negatius del model turístic.

Mentre passa tot això a les Illes Balears, Agustín Almódobar Barceló, senador del PP per Alacant, presentava una moció davant la Comissió d’Indústria i Turisme de la Cambra Alta utilitzant l’antic discurs que a l’Estat espanyol vivim del turisme: un sector que «genera riqueza, puestos de trabajo, elimina barreras y es capaz como pocos de democratizar la vida de nuestros pueblos y ciudades.» Això sí, ni una paraula de com es reparteix aquesta riquesa, ni de la qualitat dels llocs de feina que genera la indústria turística ni de com els residents han d’abandonar els seus pobles i ciutats perquè no es poden pagar un habitatge digne.

A més, el senador celebra que, en acabar l’any, es tornarà a batre el rècord d’arribades de turistes a Espanya i insta les institucions a fer campanyes perquè aquesta indústria continuï creixent i impulsar fòrums de debat entre «partits polítics, institucions i patronals» de l’àmbit turístic per a potenciar encara més el monocultiu turístic. Ni li ha passat pel cap la possibilitat que els representants dels treballadors del sector participin en aquests fòrums.

En el seu escrit a la Mesa del Senat, el senador -després d’alabar la indústria turística- afirma que «sin embargo, hay algo que no se está haciendo bien cuando en los últimos años han surgido movimientos, tradicionalmente vinculados a la izquierda política, sus satélites y algunos medios de comunicación afines, que defienden el turismo como una actividad depredadora, abusadora y molesta para la población local, pensamiento más propio de ignorantes tendenciosos que de organizaciones o movimientos preocupados por el futuro de España, y produciendo el efecto sobre parte de la población de un sentimiento de turismofobia.»

Aquesta doble moral del Partit Popular és realment preocupant. D’una banda, a les Illes Balears, se sent obligat per la pressió popular a modificar el discurs i enredar-nos amb una Mesa per a un Pacte Polític i Social per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears; però, a les institucions de l’Estat, volen continuar amb el creixement desmesurat de la industria turística sense límits, alhora que apunten contra els sectors que critiquen la depredació del monocultiu turístic i els insulten i dejecten. No sabem si la presidenta del Govern de les Illes Balears ha demanat al seu company Almódobar que demani disculpes per aquests insults.

A l’STEI Intersindical, des de la nostra ‘ignorància tendenciosa’, continuarem treballant des dels moviments socials per a pressionar perquè el Partit Popular de les Illes Balears converteixi el seu canvi de discurs en polítiques reals per a un canvi de model econòmic que reverteixi en una societat més justa i sostenible.

Però això no és cosa només del Partit Popular. No aconseguirem res si els que ara són a l’oposició i surten també al carrer exigint un canvi de rumb no es comprometen a fer polítiques valentes i reals per un canvi de model quan els torni a tocar governar.