El Parlament, una escola

El Parlament de les Illes Balears ha complit 41 anys aquest 2024, i ha recorregut un llarg trajecte des del 1983 fins avui. Com se suposa amb grans entrebancs i sacrificis en la lluita per generar una cultura democràtica en una societat etiquetada d’indolent i desagraïda. Destaca pel seu component públic i essencial pel país, per això mateix la seva activitat ha estat coberta sistemàticament per la televisió, la ràdio i la premsa escrita, amb informatius i cròniques extensos, especialment els dies de sessió plenària, i en tot allò que genera, conscients que tot afecta de forma molt directe a la ciutadania. La democràcia es depura a través de la comunicació, en la mateixa proporció que les institucions democràtiques corren el perill de contaminar, quan els gasos que emanen són especialment tòxics. Com institució, el Parlament ha estat respectat, la qual cosa no ha impedit que una part significativa de la ciutadania actual observi aquell temple amb indignació. Allò que havia de ser una escola de ciutadania, una àgora de diàleg i de debat compromès en la construcció del país, ha esdevingut un espai fangós i embrutit per protagonistes que, en termes generals, no estan a l’alçada d’allò que somien els ciutadans més exigents i rigorosos. El problema no és exclusiu d’ara, ni tan sols dels darrers anys. Els diputats d’ahir no eren més demòcrates ni més excel·lents que els actuals. La vulnerabilitat no és una conseqüència de la feblesa democràtica que pateix la vida pública en general, ni de la intolerància que predomina en la vida quotidiana de molts en particular. Tampoc no és el resultat del deteriorament moral, com a conseqüència de la manca de respecte, ni del culte a la grosseria que exerceix una part rellevant de la ciutadania. Indubtablement la vulgaritat i la violència han penetrat en les institucions amb la intenció evident d’afeblir-les. I ho han fet amb la mateixa proporció que s’han introduït en molts dels espais públics i privats. El senyoriu, la gravetat, l’elegància, la diplomàcia i el saber han deixat de tenir valor. El Parlament sembla un estadi on els elegits juguen a remolcar-se i a esquitxar fang arreu. Aquesta escola de democràcia, referent dels valors sublims i essencials de la convivència, esdevé una pista de brega, protagonitzada per individus que deixen a l’entrada la seva condició noble i humana, per esdevenir personatges destinats a exercir un ministeri diabòlic, impropi dels membres del sanedrí i més característic d’un circ de l’antigor destinat a entretenir una ciutadania afeblida per la por i la inseguretat que genera el futur.