Control

Ha estat l’Assemblea (Extraordinària) dels Periodistes d’Aragó qui ho ha demanat, però la petició es pot estendre a tot l’estat: els serveis informatius de les televisions públiques haurien de ser realment públics, les institucions públiques no haurien de finançar mitjans ni webs que difonen informació sense contrastar, els caps de premsa i directors de mitjans de comunicació han de ser puntuals i especificar els motius i assumptes per tractar a totes les convocatòries de rodes de premsa, s’ha d’eliminar tota mena de censura als mitjans públics, adjudicar-ne els contractes en condicions dignes i establir els mecanismes per «evitar les pressions de tot tipus (dins els mitjans públics, especialment en els programes informatius) i la consegüent falta de context i (garantir) el contrast de la informació». Peticions com aquestes, que haurien de ser innecessàries, es repeteixen a cada convocatòria de les associacions professionals dels treballadors dels mitjans públics, i es fan més exigents i necessàries com més presumeix de liberal el govern que els controla. I cal dir «controla» perquè efectivament tots els governs controlen exageradament els continguts dels mitjans que, teòricament, són públics.