No hi ha cap dubte que una de les mancances de la nostra autonomia és el sistema de finançament, i sense finançament no hi ha autogovern.
Les Illes Balears són la comunitat autònoma que, en proporció al seu PIB, més aporta al finançament autonòmic, juntament amb Madrid (en aquest cas, derivat del factor de capitalitat, que es tradueix en el fet que és la seu social de grans empreses i organismes públics), i de les que rep menys per persona, en comparació amb la capacitat de recaptació tributària per capita, molt superior a la resta de comunitats autònomes, i així mateix en distribució de fons europeus. Per si no fos prou, està exclosa del Fons de Compensació Interterritorial.
L’infrafinançament ens ha perjudicat. Aquesta circumstància ha implicat que la sanitat, l’educació i els serveis socials, que representen el 70 % dels pressuposts de les Illes Balears, i que constitueixen els pilars bàsics de l’estat del benestar, siguin francament millorables a les Balears, i ens ha obligat a acudir a l’endeutament. Tot això es veu agreujat pel fet que s’han millorat relativament poc les compensacions en matèria d’insularitat.
El nostre finançament tampoc respecta el principi d’ordinalitat, perquè aportam tant a l’Estat que al final ens quedam més pobres que els qui reben els recursos balears. La reforma, per tant, s’imposa com una prioritat no solament perquè ho exigeix la llei, que preveu la reforma del sistema cada cinc anys (la darrera revisió va ser l’any 2009!), sinó perquè el finançament sigui més equitatiu. I aquesta reforma hauria d’anar en la direcció del finançament en estats federals com els Estats Units d’Amèrica, Alemanya, el Canadà o Suïssa.
D’aquesta situació, en tenen la culpa l’Estat, el sucursalisme dels partits amb implantació estatal i els ciutadans. En efecte, l’Estat fixa uns criteris de finançament que són injustos per a les Illes Balears.
Quant al sucursalisme, basta veure la reacció de la presidenta de les Illes Balears, que, en comptes de reivindicar el mateix que Catalunya, critica la proposta catalana i no presenta cap alternativa. Quina diferència, si ho comparam amb l’Avantprojecte d’Estatut de les Illes Balears i el Projecte d’estatut d’autonomia de Mallorca i Eivissa del 1931, o la Proposició de llei de reforma de l’Estatut del 1991 presentada al Congrés, que preveia com a fórmula de finançament el concert econòmic, i qui governava llavors a les Balears era el PP!
Per la seva banda, entre els ciutadans subjau una baixa autoestima, una escassa consciència nacional i una exigua estima pels elements comuns -entre els quals destaca el finançament-, que tampoc contribueixen a reivindicar una reforma del model de finançament.
El finançament hauria d’anar acompanyat d’un altre factor si tenim en compte que els ingressos l’Administració de l’Estat entre 2012 i 2022 han crescut un 88,7 %, mentre que les comunitats autònomes ho han fet en un 40,5 %: això significa que l’Administració de l’Estat s’hauria d’aprimar pel que fa als ingressos.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Somos los tontos del país. Cuanto daño ha hecho el patriotismo cutre que solo consigue que sigan aprovechándose de nuestras islas. Mas orgullo balear nos hace falta para pedir lo nuestro como hacen catalanes, vascos o navarros, pero claro, si lo haces ya eres un independentista radical. Y así nos va, sigan con las banderitas y el viva España.
5.200 milions cada any se'n van a Espanya. A canvi rebem catalanofòbia. Madrid fa trampes, dumping fiscal, per tant no aporta res, només aportam els Països Catalans. Que na Prohens vagi a Madrid a protestar perque vol seguir sent una colònia i seguir pagant és un insult als residents