TW
4

Els mallorquins hem esdevingut uns veritables venedors de salut i de llibertat. Fa estona que estem venent a preu de patató, per molt que ens embutxaquem molts euros i molts dòlars, la nostra precària salut personal i la nostra imprescindible felicitat que encara ens queda. Però sembla que no en siguem conscients. Insensats!

Recordo els meus dies juvenils respirant al camp del centre de l’illa, tones d’aire pur i de felicitat familiar. No és nostàlgia del passat, és el temps sostingut dins els arxius dels nostres pulmons i dins la saviesa de la nostra experiència col·lectiva. No és nostàlgia, és generosa memòria que ens serveix per dignificar l’aspriu, mediocre i groller present. En aquella època, la felicitat –quina paradoxa més bella!– era anar en carro al figueral. Era tenir les campanes del poble com a rellotge inequívoc, eren els carrers agranats sense renou de cotxes ni fum. No és nostàlgia, és la vulgar i amarga realitat que ens envolta avui a tots.

Però, per a ells, els nostres àvids compradors vinguts de fora, encara hi descobreixen les restes del nostre antic paradís. Perquè ells venen de països sense claror ni paisatge, sense la flaire que encara transpiren els pocs pins que han quedat i el salobre que desprèn el nostre mar. A canvi, ens arraconen en habitacles sense llum ni espai, sense salut ni llibertat. Som collonuts a Mallorca! Som magnífics. Som uns genis indignes de la mare que ens va parir!

La llibertat no té preu, per tant no la podem vendre. Aleshores, com ens atrevim a posar-la a la venda? Som mallorquins apòcrifs. Només simulem ser-ho. Els mallorquins actuals som humans artificials. Ens creiem lliures perquè podem vendre casa nostra al primer comprador que vingui: això és liberalisme abstracte, perquè la veritable llibertat és la de les persones, i a Mallorca en quedem poques. Si la llibertat no ens fa lliures, no té cap valor la nostra terra, ni la nostra cultura ni la nostra llengua.