La classe mitjana i les eleccions als EUA

La meva estimada i de cada pic més inefable Viquipèdia (la Wikipedia en català) m’informa: «La classe mitjana és defineix per oposició als privilegiats i al baix proletariat. Està formada per aquelles persones d’ingressos regulars però que no són rics, que acostumen a tenir un treball assalariat. La seva aparició és relativament recent i es deu als avanços de la societat del benestar en el capitalisme. En les enquestes sociològiques, la majoria de persones es defineixen com de classe mitjana, independentment del seu nivell de renda». Però malgrat que no existeix una definició exacta, hi ha un cert consens a l’hora de descriure-la, si més no a les economies avançades, com una part majoritària de la societat que comparteix uns valors determinats, que te una relativa estabilitat financera i que gaudeix d’una bona qualitat de vida, que espera traspassar a la seva descendència. També s’entén que la classe mitjana és capaç de viure de manera confortable, que pot incloure elements com tenir accés a un habitatge, gaudir d’oci, d’una bona atenció sanitària, d’un cert nivell educatiu o d’una jubilació decent o tenir prou capacitat per assumir despeses. inesperades. Ho diu CaixabankResearch. Per a l’OCDE a l’últim informe sobre desigualtat, que classifica com a classe mitjana les llars amb una renda entre el 75 % i el 200 % de la renda mitjana de la seva regió i any. Tenint en compte els diferents nivells d’ingressos mitjans, els ingressos d’una persona de classe mitjana a Espanya oscil·len entre els 7.750 i els 39.000 euros, amb una mitjana de 18.100 euros.

Els països amb una classe mitjana més àmplia exhibeixen nivells de confiança, d’inquietud política i de relacions socials més elevats. Per A. Leandre Ibar, «la icònica imatge de l’Espanya del Seat 600 que prosperava i constituïa una nova classe social amb capacitat de consumir i l’ambició i possibilitat de licitar en l’ascensor social ha anat quedant antiga, sobretot, perquè la puixança i optimisme del moment han quedat superats per un temps econòmic molt menys vibrant».

El declivi de la classe mitjana des de finals dels 70 és un dels elements que explica l’evolució política, social i econòmica en bona part de les economies desenvolupades. Un bon exemple són els Estats Units, on el 2023 aproximadament un 50 % de la població era de classe mitjana, mentre que el 1971 el 61 % responia a aquesta definició, una tendència que és repeteix a les economies avançades, però a un ritme menys acusat. Gadeso ens informava que un 43,3 % de ciutadans considerats de classe mitjana de les Illes Balears és situa en el centre de l’espectre ideològic, en aquest percentatge cal afegir el 25,6 % que és declara de centreesquerra i el 21,8 % que es situa en el centredreta.

Tothom estima la classe mitjana. Mitjà és una paraula complicada segons A. O. Scott. «Els nord-americans volen polítiques que donin a cada nord-americà l’oportunitat d’arribar a ser classe mitjana» digué el governador J. B. Pritzker d’Illinois. «Tenim l’oportunitat d’escollir una presidenta que sigui per a la classe mitjana perquè és de la classe mitjana», manifestà la diputada Alexandria Ocasio-Cortez.

Fa gairebé un segle, els sociòlegs Helen Merrell Lynd i Robert Staughton van anomenar el seu estudi clàssic del cor nord-americà Middletown. «Tothom a Middletown corre absorbit per mantenir la seva feina o augmentar el seu salari, construir la seva casa, impulsar el seu club o església, educar els seus fills». La lleialtat a la classe mitjana no defineix però ni l’esquerra ni la dreta; transcendeix aquestes divisions. La classe mitjana ara inclou els dos costats de la lluita de classes històrica.