Victor GayàPalma14/11/24 4:00
TW
0

Sempre s’ha intentant justificar les dictadures amb l’argument que la societat no és prou madura, que la gent no té un criteri racional, que les persones es deixen dur per les emocions o que els individus només cerquen el seu interès particular i egoista. Però, què passa quan les societats immadures, la gent impulsiva, les persones susceptibles i els individus desconsiderats, voten un dictador? La resposta perversa seria la d’una doble legitimació dels sistema totalitari: per una part la incompetència democràtica del poble i, per l’altra, la voluntat democràtica d’aquest mateix poble. Incompetència i voluntat.

Molts de règims totalitaris continuen vigents arreu del món, i, en l’actualitat, en allò que continuam anomenant Occident, també hi ha fórmules no democràtiques en el si de les democràcies formals. Què vol dir això? Que la ciutadania assisteix a una litúrgia, a un ritus per honorar un déu que de fet no existeix.

Sempre s’ha intentat justificar les revolucions amb l’argument que els governants no són prou madurs, que els polítics no tenen un criteri racional, que els parlaments es deixen dur per les emocions i que el poder és desconsiderat i egoista. Però què passa quan ambdós corrents coincideixen? No és Trump un autèntic revolucionari? No és Trump un autèntic dictador? Tota la resta és fals.