Hi ha missus pertot arreu. Missus són els diputats, els comissaris europeus i la majoria de governants a tots els nivells. El pitjor dels missus és que segueixen les ordres del seu amo o senyor sense voler-los qüestionar. La característica bàsica del missus és el servilisme. Servils en benefici propi, però servils.
Diumenge passat, els missus que han acudit a Azerbaidjan al recurrent drama de les COP, han fet menys que mai. Els acords de Bakú han estat de sota mínims, atesa la crítica crisi climàtica (valgui la redundància).
Pel que fa a les guerres en curs, Biden actua -no dic que ho sigui- com si fos el missus de Netanyahu; i Europa actua -no dic que ho sigui- com el missus de Zelenski. Els amos vertaders de sempre, aquells que no donaven la cara i menys posaven la galta, estan sortint de l’armari de les armes i de la caixa forta de la moneda -que en aquests graus sempre ha estat criptomoneda-, per entrar a cara descoberta en el govern de l’Amèrica profunda que, malauradament, és també el nostre món profund.
Ara per ara, senyors i amos, entre altres dictadors, són Putin i Xi Jinping; l’únic demòcrata que no és un missus és Trump, probablement perquè s’assembla als dictadors. En tot cas, el que no hem d’oblidar és que míssil i missus venen a significar el mateix, però si un té la màxima capacitat de destrucció, l’altre no té la mínima capacitat d’evitar-la.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.