Divendres no tan negre

La tradició que el ‘Buy Nothing Day’ tingui lloc el quart divendres de novembre, l’endemà del Dia d’acció de gràcies, ha generat confusió pels cinc divendres que conté enguany aquest mes, però la proposta d’una jornada, com més mundial millor, sense compres manté l’atractiu. La proposta d’un dia, com a mínim, sense comprar res nasqué a principis dels 90 del cap i el cor de l’activista Ted Dave i el (genial) col·lectiu dels Adbusters, per posar un poc de seny a la bogeria de compres que suposen les festes de Nadal i la campanya comercial inclosa que depenent dels països pot durar dos mesos i no s’ha aclarit mai si la promoció del ‘Black Friday’ (un absurd forà comparable al Halloween) ha crescut mirant de contrarestar-la. La competició entre els promotors del consumisme i els qui reclamen el consum assenyat sempre serà desigual, és clar, ni que sigui pels diners que ambdós bàndols posen damunt la taula, però alguna cosa es mou si la visió col·lectiva del ‘Black Friday’ (en origen, un dia d’anotacions comercials en negre, ço és: positives, després de mesos d’apunts vermells com a reflex de les pèrdues dels botiguers) va evolucionant al que realment és: un dia negre en què tornes a casa després de comprar coses que no necessites a un preu que ben segur paga amb escreix la publicitat que t’ha impulsat a comprar.