TW
0

Fa una setmana, varen cometre el despropòsit d’enderrocar l’edifici del convent de les monges de la Caritat de Portocolom, una ofensa al poble que l’estimava per tot el que havia significat i una important pèrdua de patrimoni felanitxer.

A Palma, l’Ajuntament acaba de donar llicència per esbucar un edifici datat l’any 1926, al carrer 31 de Desembre, obra de l’arquitecte Gaspar Bennazar, un dels arquitectes municipals més importants i al que Palma li deu molt de la seva actual fisonomia. També permet la despersonalització del baluard de Sant Pere.

A Lloseta, l’Ajuntament vol rebaixar la plaça de la vila, fent un canvi total de la seva estètica i funcionalitat, una modificació dràstica de la zona que fins ara ve a ser una continuació del jardí del palau d’Aiamans. Hi ha hagut oposició per part dels veïnats fent recollida de firmes en contra. La batlessa diu que és el projecte que va guanyar el concurs per a la reforma de la plaça i ho vol dur endavant. Els concursos es fan per poder escollir el millor projecte entre els presentats, només es va presentar un, és ridícul dir que ha estat el millor; en aquests casos es declaren deserts. No continuaré amb la llista perquè es faria massa llarga, però dir-vos que quasi cada setmana podem veure als mitjans de comunicació un nou perill per al manteniment del nostre patrimoni.

La desaparició d’un edifici amb certa rellevància social i que el temps ha fet part del paisatge i fisonomia d’un poble o Ciutat, o que ha estat important dins la seva trajectòria històrica, per a bé o per a mal, va seguit de l’oblit d’una part de la petita, o a vegades important, història del poble. Enderrocar-los o desfigurar-los és un atemptat contra el record, la peculiaritat i caràcter del poble. Tal vegada hauria de ser un fet punible.

Els ajuntaments i el Consell s’haurien d’espolsar de damunt la inoperància i catalogar-los pel seu valor històric i per no fer del poble un espai vulgar mancat d’elements els quals els veïnats valoren i estimen com a part dels seus records i del seu barri; lògic és que cada vegada que hi ha perill de destruir un d’ells, gran part dels veïnats es mobilitzen intentant salvar-lo amb recollides de firmes o protestes i sempre estigui present ARCA, sense la qual, no dut, Mallorca seria ‘terra cremada’ patrimonialment.