La darrera paraula

En diverses ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, pero ara… ens ha parlat en la persona del Fill». Sant Joan de la Creu diu: « amb aquestes paraules es dona a entendre que Déu ha quedat mut, i que no té més a dir, perquè el que abans deia fragmentàriament als profetes, ara ja ho ha dit tot en Crist, donant-nos el seu tot, que és el seu Fill». En la Teofania vora el Jordà i en el Tabor, Déu ens diu semblantment: «Aquest és el meu Fill en qui tenc totes les meues complacències. Escoltau-lo». I Sant Pau apassionadament ens diu: «tot ho he perdut per Ell i tot ho consider escombraries con tal de guanyar a Crist». Fins que arribem a aquest centralisme de Jesucrist en la nostra vida i en cert sentit exclusiu, no haurem fet res de profit per a arribar a un autèntic seguiment, perquè Ell ha de ser l’únic en la nostra ètica vital. Hi ha moltes, massa, ambigüetats dins la nostra vida, i és ben hora que ens posem fil a l’agulla per a teixir com cal una autèntica vida de seguiment a Jesús. Què seria de bo rebre una mirada de satisfacció de Jesús i Maria…