Els negacionismes

Front això, Trump i els seus acòlits parlen de que si el governador de Califòrnia hagués deixat extraure tota l’aigua d’un riu, aquesta desgràcia dels grans incendis no hagués succeït. De nou, una mentida, una mentida molt directa que tracta de fer llenya del problema i traslladar-lo a lo polític: igual que aquí està fent el Partit Popular amb el tema de la dana, exculpant al president valencià i donant tota la responsabilitat al govern central. Aquí hi ha un doble negacionisme: negar que el canvi climàtic té a veure amb tot això; i negar les pròpies responsabilitats quan es produeix una desgràcia.

Trump i els mega-rics que l’acompanyen inicien una era de gran perillositat, sustentada sobre la mentida i el negacionisme. Aquesta també abasta la igualtat de gèneres, o la discriminació racial, amb una relació molt directa amb els fenòmens de la migració. No deixa de sorprendre que aquests disbarats hagin tingut tant suport entre capes vulnerables de la població nord-americana. Però, endemés, el gran negacionisme a afegir és el darrer que ha dit la dirigent del partit Alternativa per Alemanya, un partit nazi, en relació a Hitler, en una entrevista amb Elon Musk: que en Hitler ¡era comunista!, i que el seu partit, el nazi, és en aquests moments el principal protector des jueus. La veritat és que tot plegat és descoratjador, inquietant, i fa que en algun moment pensem que a veure qui atura tot això, que ens volem davallar d’aquest món que s’està perfilant.