Fa uns dies l’Ajuntament de Palma anunciava que no autoritzaria nous parcs fotovoltaics a sòl rústic. Explicava el regidor d’Urbanisme que primer havien d’anar les plaques solars sobre edificis i aparcaments, abans d’anar a sòl rústic i així preservar el paisatge del rústic de Ciutat. Per això, va anunciar també que el Pla d’Ordenació Detallada (POD) del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) no estaria desenvolupat fins que no hi hagi un estudi que està duent a terme l’Institut Balear d’Energia (IBE) per a calcular el potencial de teulades i aparcaments de tota Balears.
Si l’objectiu és la conservació del paisatge rústic de Palma per als propers 25 anys pot ser una bona idea. Desafortunadament els efectes del canvi climàtic canviaran el paisatge de forma dràstica i si no actuem amb rapidesa aquests canvis seran irreversibles i més grans encara. Però a més de la derivada climàtica que ja ha quedat palès que no importa massa ni a dirigents polítics a escala local/regional ni tampoc pareix un dels grans problemes de la ciutadania, hi ha la derivada energètica i territorial, a més de normativa.
Balears té una llei de canvi climàtic, que tot i haver perdut alguns dels seus articles per accelerar la transició manté uns objectius per a 2030 i 2050 de reducció d’emissions, penetració de renovables i consum d’energia. Pareix que hi ha cert consens sobre la necessitat de renovables que hi hauria d’haver a Balears per a 2050 en un escenari de descarbonització plena, prop de 5.000MW de fotovoltaica, que podrien arribar a ocupar 3.500 hectàrees de les quasi 600.000 que té Balears. Això pot reduir-se amb eòlica, però no anirem per sota de les 3.000 sobretot per la ocupació que hauran de tenir les bateries per acumular aquesta energia. Actualment, hi ha 337MW instal·lats en rústic i segons el Registre Administratiu d’Autoconsum (RADNE) 171MW d’autoconsum, que probablement superin els 200MW per la demora en la publicació. Això vol dir que hem de multiplicar per deu aquesta xifra combinada en els propers 25 anys. No pareix impossible.
Ara anem a veure Palma que és el primer municipi en consum d’energia elèctrica, com es normal per la seva població i activitat econòmica. Palma, segons el darrer registre públic de 2018, va consumir 1679GWh d’electricitat. Per generar aquesta energia necessitaríem 1.120MW de fotovoltaica instal·lada (més aproximadament el doble en emmagatzematge). A més, hem de suposar que aquest nombre s’anirà incrementant com a resultat de l’electrificació (vehicles, calefacció...). Segons el RADNE, Palma té actualment 27MW d’autoconsum instal·lats, que possiblement superi els 30MW reals. D’aquests, la gran majoria s’han instal·lat des de 2019, des de la caiguda de l’impost al sol. En tot l’any 2024 Palma ha instal·lat 4.7MW segons el RADNE d’autoconsum, essent un bon any i assumint que superarà els 6MW en tot l’any. Així doncs, per assolir el consum d’electricitat de la ciutat s’haurien d’instal·lar 43MW anuals, una velocitat 7 vegades superior que aquest any. Inviable, però a més que no serà viable fer tota la transició energètica a teulades i aparcaments, perquè no hi cabrà però a més perquè es necessiten molts més components que les plaques com transformadors, xarxes, centres de mesura i maniobra o bateries, i no, això no hi cap a una comunitat de veïns o a qualsevol polígon.
S’han de fer ambdues coses, posar totes les renovables possibles a teulades i aparcaments i seguir fomentant el desenvolupament ordenat i distribuït de les renovables al territori, a l’hora que electrifiquem l’energia que consumim. Puc entendre el debat social respecte les renovables i la seva ubicació, però haurem d’entendre-ho en el seu context complet i les dades sobre la taula. No ens hem de fer trampes al solitari. Palma consumeix el 40 % de l’electricitat de Balears, per la seva organització territorial no podrà tenir el 40 % de la generació, però no pot ser un territori vetat. Palma no pot ser antirenovable.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.